1R Trimestre

Introducció a la Filosofia
La filosofia neix a Grècia, a les costes de l’Àsia Menor, concretament a Milet, al segle VI aC. Abans d’aquest segle, ja hi havia pensament filosòfic però no s’havia establert la filosofia com a tal.
La filosofia serveix per a poc, però dóna sentit crític a l’individu. A més, es centra principalment en l’home (antropocentrisme) i, per tant, és humanista i cultural.Què és la cultura?
La cultura és la interpretació o hermenèutica del món que ens envolta, és a dir, de l’entorn. La cultura inclou tot el que mostra una interpretació de l’entorn. N’és un exemple veure que hi ha llocs on es menja amb coberts però alhora hi ha llocs on es menja amb les mans. Altres exemples són la manera d’actuar vers la mateixa situació o en la manera d’estimar.
Els grupsprehomínids no tenien cultura, sinó que només eren part de la natura. Dins d’aquesta natura, apareix l’home, que s’allunya de la natura i, en fer-ho, la interpreta.
Un exemple d’això pot ser que tant els homes com els animals veuen que quan hi ha una sequera, necessiten trobar aigua. Els animals, es mouran per cercar aigua en un altre lloc, mentre que l’home intentarà extreure l’aigua de la pluja,recollint-la amb pantans que es puguin obrir en temps de sequera. En conclusió, podem dir que l’home és naturalesa alhora que hermenèutica.
Els grecs anomenaren la natura physis i defensaven que era universal (que tot surt de la natura) i còsmica (que està alhora ordenada, o sotmesa a una raó o llei).
La cultura, amb el seu enfrontament amb la natura, ha produït sabers, però sempre va davant la naturamés bàsica (menjar, beure) a la cultura (estudiar, investigar, llegir).
La paraula Filosofia
La paraula Filosofia vol dir, etimològicament, amor (Filo) i saber (Sofia), és a dir, amor al saber. Aquesta definició engloba tot el saber, tant si té com si no té resposta.
Així, la filosofia ens serveix per saber per saber, és a dir, aprendre, i res més. A més, la filosofia sempre vol fugir del’opinió per arribar a la veritat.
El saber
Ànsies de saber
La filosofia és un saber. L’home, al revés que els animals, té ganes i ànsia de saber. Això no descarta que els animals no sàpiguen coses, però l’home té curiositat per investigar el que passa. Un exemple és el que passa en una tempesta: quan trona, els animals saben que plourà, i es refugien. Els homes també, però la diferència està en queens preguntem: Per què trona? Això és el que ens fa diferents.

Explicació mítica
Quan un home busca el perquè d’alguna cosa, la primera resposta que obté és una explicació mítica. Un mite és una narració que vol explicar l’origen del món o de qualsevol aspecte o fenomen. Els seus protagonistes són déus i forces naturals (com la nit, el sol, el vent…) divinitzades.
Els mites tenen 3característiques principals:
1. Els personifiquen i divinitzen les forces i fenòmens naturals de manera que els déus són responsables de tot.
2. Com a conseqüència del punt anterior, s’entén que l’esdevenir és en gran mesura arbitrari, és a dir, depèn de la voluntat capritxosa dels déus.
3. L’acceptació del mite no es basa en que sigui raonable i demostrable amb argumentacions racionals, sinó quela seva força es basa en l’autoritat de la tradició (que no es qüestiona) i en el seu assentament social.
Explicació racional
Va arribar un moment en que l’home ja no creia només en els mites, així que la ciència i la filosofia s’uneixen com una nova actitud davant l’Univers. Aquesta actitud té com a objectiu cercar una explicació racional, tant dels esdeveniments naturals, com de la conducta del’home. Tota la feina és la recerca d’una explicació racional totalment contrària als mites. Aquest moment s’anomena pas del mite al Logos (raó).
Així neix l’explicació racional, que té 3 característiques importants:
1. No recorre a divinitats sinó que interpreta les forces i fenòmens de l’Univers com a fenòmens i forces naturals. Un gran descobriment sorgeix a partir d’aquí: la...