256898 346050 1 PB 1

Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012  11-21

La importància de ser Fidel
Joan Sellent Arús
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Traducció i d’Interpretació
08193 Bellaterra (Barcelona). Spain
joan.sellent@uab.cat

Resum
L’autor reflexiona sobre el concepte de fidelitat en traducció, partint de la base que és un requisit irrenunciable, però insistint en la necessitat de definir,matisar i exemplificar en què ha de
consistir i pot consistir aquesta fidelitat, com també en la freqüent incompatibilitat entre la condició de fidel i la de literal. A part de matisar la idea de fidelitat i les seves materialitzacions,
aquesta comunicació també posa èmfasi en els possibles beneficiaris d’aquesta fidelitat, a partir
de la creença que es pot —‌i cal—‌ser fidel en dos sentits: respecte al’autor i respecte al receptor
del text, sense que cap dels dos se’n ressenti.
Centrant-se principalment en exemples de traduccions teatrals destinades a l’escena, l’autor
associa molt estretament la fidelitat amb l’esforç per produir en l’espectador uns efectes equivalents a l’original, i amb la consegüent responsabilitat del traductor en la capa més externa del
text. Finalment, estableix unarelació directament proporcional entre la recepció eficaç del text i
la invisibilitat del traductor.
Paraules clau: fidelitat; literalitat; oralitat; efecte equivalent; invisibilitat del traductor.
Abstract
The author reflects on the notion of fidelity in translation, on the basis that it is an inescapable
requirement, but also stresses the need to define, qualify and illustrate what such fidelitymay
and must consist of, as well as the frequent incompatibility between being faithful and being literal. Besides qualifying the notion of fidelity and its diverse materializations, this paper also
places a particular emphasis on the possible beneficiaries of the translator’s fidelity, from the
belief that one may —‌and in fact must—‌ be faithful in two directions: towards the author and
towardsthe recipient of the text, without detriment to either of them.
By focusing on examples taken from theatrical translations for the stage, the author closely
associates fidelity with the effort to work on the audience an equivalent effect to that of the
original, as well as with the consequent translator’s responsibility towards the most external
layers of a text. Finally, a direct proportion isestablished between a suitable reception of a
translated text and the translator’s invisibility.
Keywords: fidelity; literality; orality; equivalent effect; translator’s invisibility.

12  Quaderns. Rev. Trad. 19, 2012

Joan Sellent Arús

El requisit de ser fidel és tan inseparable del perfil del traductor com ho és, en el
perfil d’un músic, el requisit de no desafinar. Si un músic que es valoramínimament se sent ofès si li diem que desafina, un traductor amb consciència de la dignitat del seu ofici es considerarà igualment agreujat, suposo, si li diem que és
infidel.
El símil, però, només funciona a mitges, perquè afinar i desafinar són termes
objectius i perfectament descriptibles, mentre que ser fidel o ser infidel, en traducció, són conceptes subjectius i perfectament opinables. Coms’ha de materialitzar el concepte de fidelitat, quins mecanismes i quines estratègies s’han de
posar en joc per fer-la realment efectiva en tot moment són qüestions que solen
generar discussió, i és bo que sigui així.
La inèrcia d’associar fidelitat amb literalitat encara sobreviu, sobretot en cercles no directament implicats en l’ofici de traduir, però a l’interior del gremi
podem dir que es troba enun clar procés de recessió. Vegem-ho il·lustrat en un
petit exemple, extret de dues traduccions catalanes d’un mateix text:
Marley was dead: to begin with. There is no doubt whatever about that. [...] Old
Marley was as dead as a door-nail.
Mind! I don’t mean to say that I know, of my own knowledge, what there is
particularly dead about a door-nail.
(Charles Dickens, A Christmas Carol, 1843)...