2on Treball Tercer Trimestre

1.1

DEMOCRACIA POPULAR (COMUNISME)


DEMOCRACIA OCCIDENTAL (CAPITALISME)
És una ideologia política que la principal aspiració és la consecució d'una societat en la qual els principals recursos i mitjans de producció pertanyen a la comunitat i no als individus.
És una ideologia política que permet tenir propietats privades, bens... Permet l’enriquiment de l’individu. Cadascú s’enriqueix mes omenys segons la seva posició en el món laboral.
En la teoria, aquestes societats permeten el repartiment equitatiu de tot el treball en funció de l'habilitat, i de tots els beneficis en funció de les necessitats.
El principal objectiu dels països capitalistes consisteix a garantir un alt nivell d'ocupació alhora que pretén mantenir l'estabilitat dels preus.
La societat comunista suposen que, endarrer terme, no es necessita que hi hagi un govern coercitiu i, per tant, la societat comunista no tindria per què tenir legisladors.
L'activitat econòmica apareix organitzada i coordinada per la interacció entre compradors i venedors que es produeix en els mateixos mercats.
El comunisme ha de lluitar, per mitjà de la revolució, per aconseguir l'abolició de la propietat privada; la responsabilitatde satisfer les necessitats públiques recau, doncs, en l'Estat.
Sota el sistema capitalista, el control del sector públic ha de ser mínim, es considera que si existeix competència, l'activitat econòmica s'ha de controlar.

1.2
EEUU (capitalista): El bloc capitalista incloïa un grup de països d'Europa occidental, Amèrica del Nord, Austràlia i Japó.
URSS (comunista): El bloc socialista o comunistatenia el seu centre a l'URSS i, després de la guerra, es va imposar ràpidament a Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Albània, Txecoslovàquia. Iugoslàvia, va quedar al marge de l'autoritat de l'URSS. Aquest mateix sistema s'imposaria a la Xina, Vietnam, Corea del Nord i finalment a Cuba. Encara que no tots els països van acceptar del mateix grau les directriussoviètiques.

2.1
La coexistència pacífica va ser un terme de política internacional introduit pel dirigent soviètic Nikita Kruschev per fer referència a les relacions que haurien de mantenir en el futur la Unió Soviètica i els Estats Units dins de la també anomenada Guerra Freda. Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectiusaliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançamentde les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear.
2.2
Una guerra armamentista (o cursa armamentística) té lloc quan molts estats rivalitzen entre ells per desenvolupar les forces armades més poderoses i les armes més eficaç. Per extensió, el terme de "carrera armamentista" designa tota circumstància on dos grups oposats (per exemple, espècies biològiques),prenen successivament mesures i contra-mesures, un responent a l'altre. Un exemple d'aquest sentit del terme és la resposta d'un insecte a les defenses químiques d'una planta. L'insecte desenvolupa la capacitat d'eliminar les toxines i, al seu torn, la planta produeix noves, etcètera.

3.1
Estat del benestar, Estat benefactor, Estat providència o societat del benestar és un concepte de les ciènciespolítiques i econòmiques amb què es designa una proposta política o model general de l'Estat i de l'organització social, segons la qual l'Estat proveeix serveis en compliment de drets socials a la totalitat dels habitants d'un país.
3.2
El moviment ecologista (algunes vegades anomenat moviment verd o ambientalista) és un variat moviment polític, social i global, que defensa la protecció del...