Aaaaaaa

Estat i Educació en les societats europees
És difícil precisar la data de naixement de l'Estat modern. Per a alguns autors aquest moment es remunta al 1513, any que Maquiavel publica la seva famosa obra, El Príncep, en la qual separa nítidament l'esfera religiosa de la política i en la qual reflexiona sobre l'aparició en l'escenari europeu d'una primerenca organització política, caracteritzadaprimordialment per la seva aspiració a l'autonomia. Per a altres autors, creuen que per explicar el naixement de l'Estat modern no resulta suficient l'autonomia de la raó política: cal esperar a l'any 1576, data que Bodin publica els Sis Llibres de la República. Aquesta obra revoluciona l'esfera política de l'època, doncs mentre fins a ara el Príncep basava el seu poder en diferents títolsd'intervenció, a partir de Bodin s'unifiquen tots els títols en un sol: la sobirania. El Príncep és sobirà i, en conseqüència, no està sotmès a cap altre poder, sigui aquest temporal o espiritual.
En realitat, el procés de la formació de l'Estat modern no pot ser explicat ni per moments fundacionals ni per doctrines estel·lars, per molt importants que siguin. Més aviat ha de parlar-se d'una novaorganització política que es desplega a la recerca de la seva independència, tant del poder temporal del Papat com de qualsevol altra forma de poder polític. En aquest llarg proces el Príncep va adoptant des del Renaixement decisions importants: transformació de l'exercit feudal en un exercit permanent -el cavaller cedeix el seu lloc al soldat-; creació d'una hisenda pública al servei de la novaorganització política; establiment d'una burocràcia permanent, jerarquitzada i altament qualificada i finalment, la submissió de tots a l'una sola unitat de decisió, la sobirania del Príncep.
Aquesta evolució no afecta a tots els països europeus per igual. En alguns es produeix primerencament -és el cas d'Espanya a la fi del segle XV-; en uns altres cal esperar al segle XVI, fins i tot, de vegades, alsegle XVII. En qualsevol cas, quan el procés es consuma, podem dir que estem ja davant una unitat política estable, permanent, estàtica, status pròpiament dit, és a dir, Estat.

1. L'Estat i l'educació en l'Antic Règim
Avui en dia, tots els historiadors de l'educació comparteixen la certesa que l’educació a l'Estat modern té poc que veure amb l'educació durant l'Antic Règim. Això és aixíperquè el model educatiu medieval, forjat d'acord amb el règim polític que coneixem amb el nom de cristiandat, sobreviu a aquesta estructura supraterritorial que piloten el Papa i l'Emperador. D'aquesta manera, durant l'Edat Moderna, el model educatiu segueix sent pràcticament un monopoli eclesiàstic de caràcter supraestatal, sigui en el seu vessant jesuítica o calvinista. És més, aparentment, enl’Estat de l’Antic Règim, sembla indiferent a l'educació, considerant-la, com en el passat medieval, una prerrogativa de l'Església catòlica o de l'Església reformada.
Es creu en la idea d'una educació popular de caràcter estatal; aquest tipus d'educació és pròpia de les esglésies o, com a molt, de les autoritats locals. No ocorre així, no obstant això, amb l'educació superior, perquè, tot i ser laUniversitat fonamentalment competència de l'Església, presenta un notable interès per a l'Estat, donada la seva incidència en la formació dels quadres dirigents, i, per tant, en el reclutament de la burocràcia estatal.
Ara bé, la indiferència de l'Estat per l'educació popular és només aparent. En efecte, no s’ha de pensar que l'educació elemental és totalment aliena o que el paper de l'Estat éssempre passiu o que aquest paper és uniforme en tots els països europeus. Referent a això, l'observació del professor Frijhof (PEU DE PÀGINA) sobre l'existència de diversos models em sembla bastant clara:
Un primer model, representat per la França dels segles XVI i XVII, seria aplicable a tots aquells països on les relacions entre el tron i l'altar no han estat excessivament cordials, adoptant...