Acte 2 escena 11 Mar i Cel

Comentari de text: Acte II, escena 11.
Aquest fragment pertany a l’obra Mar i Cel, escrita per Àngel Guimerà (1845-1924), i és una obra de la seva primera etapa, és a dir, l’etapa de les tragèdiesromàntiques. Està situada a l’època de la Renaixença. L'obra narra la història d'amor impossible de Blanca i Saïd, de com el pertanyer a diferents religions fa que mai puguin arribar a estar junts ique acaba en tragèdia com totes les obres d'Àngel Guimerà de la seva primera etapa.
Els aspectes a comentar d’aquest fragment són com Blanca intenta persuadir a Ferran de que la mati i la gelosia deSaïd vers Ferran.
El tema és la gelosia de Saïd.
Aquesta escena explica com Blanca li demana al seu cosí Ferran que quan arribin a l'Alger que la mati amb un punyal. Ferran continua parlant ambBlanca i s’acosten prop d’on es Saïd. Quan aquest escolta la conversa entre els dos cosins, es posa molt gelós ja que es pensa que Blanca i Ferran s'estimen. Finalment Saïd surt d’on estava amagat i lidiu a Ferran que torni al seu cambrot. Saïd li demana explicacions a Ferran sobre què li estava dient a Blanca i això desemboca en una gran discussió entre els quatre.
Com a personatges presencialstrobem a Carles, Ferran, Blanca i Saïd. El lloc on transcorre l’escena és al mar, concretament al cambrot d’un vaixell pirata.Hi ha una gran varietat d’acotacions que remarquen la desesperació de Blancapel seu destí en arribar a l’Alger “(Lo punyal que porta amagat al pit.)” per a que Ferran la mati i també acotacions que remarquen la gelosia que sent Saïd per Ferran “Said, conmogut ferament. (Ellal'estima y ell també!... Si tingués ara lo polvorí al costat ja foran cendras,ells, jo, tots.)”
A aquest fragment es torna a treure el tema del destí de Blanca en arribar a l’Alger, ja que hi ha unagran diferència entre el destí del seu pare i el d’ella, que es tornaria esclava i es per aixó que intenta moure la conciència de Ferran per a que la mati.
També es veuen per primera vegada els...