Adaptació de la llar i ajuts tècnics

ADAPTACIÓ DE LA LLAR I AJUTS TÈCNICS

1. Organització del domicili per a persones amb Alzheimer1 La capacitat cognitiva d’una persona no depèn només de la seva capacitat real, sinó també de l’entorn i de la manera com interaccionen els cuidadors. Si l’entorn facilita els rendiments, el subjecte presenta un menor transtorn funcional. La inadaptació de l’entorn augmenta la simptomatologia delmalalt d’Alzheimer. Però una persona amb transtorns de memòria i cognitius generals té molta dificultat per reconèixer i aprendre els canvis fets en el seu entorn. Si el pacient sempre ha tingut un lavabo davant de la seva habitació i de sobte això canvia i ha de recórrer un passadís i després ha de girar a l’esquerra, el més probable és que sempre acabi a la primera habitació que trobi, tant si ésla cuina com si és un traster. Per evitar problemes com la desorientació, l’ansietat i l’agitació, és molt important que els canvis es facin de forma paulatina. Els canvis de domicili (o a un apartament desconegut durant l’estiu) poden ser catastròfics. El pacient té el sentiment que està en un lloc desconegut, insegur, no reconeix les seves pertenences. Si les persones de l’entorn també hancanviat –o no les reconeix- passen a ser estranyes o enemigues. El sentiment d’estranyesa i inseguretat és tal que el pacient pot cridar, agitar-se, dir amenaces i fugir per anar-se’n “a casa seva”. Les modificacions de l’entorn, per tant, s’han de centrar en els principis de seguretat, prevenció i simplificació amb l’objectiu de minimitzar els requiriments mnèsics i cognitius. La deambulació és una deles activitats que el pacient pot practicar per iniciativa pròpia. Se li ha de facilitar aquesta pràctica a través de grans espais. Els quadres penjats als corredors poden fer que la deambulació sigui més estimulant. No s’ha de sobrecarregar el medi amb massa elements si es vol evitar un resultat contraproduent. L’existència d’estímuls excessius exigeix un grau més alt d’atenció, cosa que complicael reconeixement, la selecció i execució de tasques. La vida real presenta moltes situacions on es donen excessius estímuls: el soroll de fons durant moltes activitats, diverses persones parlant alhora, la televisió funcionant, el soroll d’un electrodomèstic, els moviments de les persones... Hauríem d’evitar els sons forts, per exemple, no tenint tota l’estona la ràdio o la tele enceses, evitantsorolls potents i substituint el timbre de la porta o del telèfon per un que soni més suaument.

1

Un resum del text que publica La caixa, al llibre “Intervenció cognitiva en la malaltia d’Alzheimer”, del programa Activem la ment. Es pot sol.licitar gratuïtament a la Fundació La Caixa, on tenen molt material, i de molt bona qualitat i rigor, sobre aquest tema. Les informacions que us he posatsón aplicables a persones amb altres problemes cognitius, tals com persones amb disminucions o algunes malaties mentals incapacitats.

1

A fi de facilitar l’orientació, es poden dur a terme una sèrie de modificacions de l’entorn: - Col.locar rètols i senyals a les portes (pictogrames) - Col.locar fletxes indicatives - Situar elements significatius en llocs destacats - Col.locar rellotges -Col.locar calendaris - Col.locar cartells i el programa del dia Aquests elements han de ser grans i clars i, lògicament, no han de representar un augment de la confusió i la desorientació. Cal explicar al pacient el significat de cada indicació i animar-lo a utilitzar-les. El color de les portes pot ajudar molt. La rutina ha de ser la base d’aquests pacients. caldrà mantenir sempre un to de veutranquil, perquè les veus fortes o cridaneres els poden semblar amenaçadores. S’ha d’evitar que hi hagi massa gent o gent desconeguda, ja que això els genera nerviosisme. Caldrà deixar sempre al mateix lloc els objectes personals, perquè els puguin trobar. La il.luminació hauria d’estar ben distribuïda. Cal que eviteu la creació d’ombres, instal.lant allà on faci falta petites llums de reforç....