Afectes Tractat De Lisboa En Comerç De l'Ue

Afectes del Tractat de Lisboa en política comercial de l’UE

El present treball intenta explicar les implicacions que tendrà el Tractat de Lisboa sobre la política comercial comuntaria de l’UE. Explicaré introductoriament on es troba regulada la matèria i el contingut i estructura del Tractat de l’UE i del Tractat de Funcionament de l’UE per així emmarcar l’ubicació de la política comunitària.Seguidament farem un breu resumen de la distribució de competències entre els Estats membres de l’UE i la pròpia organització. A continuació passaré a analitzar les diferents implicacions que el Tractat de Lisboa genera en l’àmbit de la política comercial.

INTRODUCCIÓ:

La política comercial comuna és la competencia més exclusiva de les competències comunitaries des de la sevaregulació en l’art. 113 del Tractat de Roma del 1957 (posteriorment recollit en l’art. 113 del Tractat de Niza del 2001). La política comercial està regulada en l’art. 188 c del CIG[1], que serà el futur art. 207 del Tractat de Funcionament de l’UE en la seva versió consolidada.
Al setembre de l’any 2007 es signà el Tractat de Lisboa, que modifica els tractats de l’Unió Europea i de laComunitat Europea. Aquest nou tractat està compost per dos cossos normatius, el Tractat de l’Unió Europea (TUE) i el Tractat de Funcionament de l’UE (TFUE).
El TUE des del punt de vista institucional, desenvopupa la configuració i organització de les institucions: el Consell Europeu, format per Caps d’Estat i de Govern, incorpora la figura del President del Consell Europeu[2]; el Consell (deMinistres), presidit per els estats membres (de forma rotatoria) exceptuant el Consell de Relacions Exteriors; la Comisió[3]; el Parlament Europeu; el Tribunal de Justicia; el Banc Central Europeu i el Tribunal de Comptes. S’afegeixen dos órgans consultius, el Comitè Econòmic i Social, i el Comitè de les Regions. A més d’aquestes institucions, les principals, trobariem un conjunt d’Agènciescomunitaries, que tenen la funció d’abarcar diferents temes, per a l’execució de les polítiques amb una funció subsidiaria[4].
El TFUE és el cos legislatiu íntegre que sustitueix als anteriors i que, en les seves diferents parts, desenvolupa totes les polítiques i procediments a seguir de l’UE. A les dues primeres parts trobam la regulació dels principis i la distribució de competències entre elsestats membres i l’UE i el propi poble, com també la carta europea de drets fonamentals, que donen valor al Tractat. Seguidament trobam on es desenvolupen totes les polítiques i accions internes de l’organització, com ara el mercat interior; la política econòmica i monetària; la lliure circulació de mercaderies , persones, capitals, serveis i unió aduanera... [5]. Una quarta part centrada ens elsterritoris i païssos associats a estats membres (ex. Groenlandia). La quinta part es refereix a l’Acció Exterior de l’UE. Aquí incloim la política comercial comú ens els articles 206 i 207; la cooperació per al desenvolupament; l’ajuda humanitària; els acords internacionals; la cooperació econòmica financera i tècnica amb tercers païssos; i les relacions de l’UE amb els organismes internacionals itercers païssos. La darrera part es refereix ales disposicions institucionals, financeres i jurídiques (amb els seus protocols d’adopció respectius) i, per acabar, algunes disposions finals comunes.
Aquests Tractats es completen amb un conjunt de Protocols. Es pot destacar el Protocol num. 10 sobre les disposicions transitòries relatives a la majoria qualificada. També cal referirse a lesDeclaracions que interpreten determinats aspectes.
Aquest Tractat suposa novetats en quant al funiconament institucional dels Grups del Consell i de la Comisió i reforça el paper del Parlament Europeu en àrees com política comercial. També recurreix a la majoria qualificada com a regla general per a la presa de decisions, només sent l’unanimitat requerida en la PESC o en la resta d’àrees en...