Agnus Dei - Francisco Zurbaran

Agnus Dei de Francisco De Zurbarán











Agnus Dei. Un “Bodegón a lo divino”
Ens trobem davant de l’Agnus Dei (v.fig1) , una de les obres més especials de Francisco de Zurbarán, en aquest apartat ens dedicarem a analitzar els aspectes que fan tan especial aquesta obra, o més ben dit aquestes obres, ja que Zurbarán va fer més d’un quadre gairebé idèntics amb la mateixa temàtica,però amb unes petites diferències molt significatives per això.
Molt sovint com bé diu el títol d’aquest apartat, es va qualificar el quadre de “Bodegón a lo divino”, Zurbarán va ser conegut també per la seva producció dels quadres anomenats bodegons (v. fig 2), caracteritzats bàsicament per la representació d’elements no humans sobre un fons normalment negre. L’estructura de l’Agnus Dei ésgairebé idèntica a la d’un bodegó, però no podem considerar-lo un bodegó totalment, donat que hi surt un animal viu, que a sobre té un fort significat simbòlic, per tant personalment dono suport a aquesta “definició” del quadre bodegó diví.
Francisco de Zurbarán pinta aquest quadres entre el 1635 i el 1640, just a la meitat de la seva carrera més o menys. És un quadre atractiu perquè a la vegadaque el podem considerar d’un estil típic en Zurbarán com van ser els bodegons, també el podem considerar típic de Zurbarán per la temàtica divina que en ell s’expressa. Aquí és on entrem amb la diferència dels diferents Agnus Dei que trobem, el primer que va pintar Zurbarán podríem dir que va ser el menys diví de tots, hi trobem representat un anyell amb les potes lligades i sense cap símbol que ensfaci pensar que es pot tractar de Crist, per tant les teories amb aquest quadre se’n van molt més cap a que es tracta de simplement la representació de l’anyell del sacrifici de l’Antic Testament, sacrifici d’Isaac. Aquesta versió que com hem dit és la més antiga, es troba al “Museo del Prado”, l’altre versió de l’anyell la podem trobar al museu d’art de San Diego, a Califòrnia. És importantrecalcar el fet de que l’anyell surt lligat amb les potes en forma de creu, detall que no fa més que fer-nos veure tota la simbologia que feia servir Zurbarán en els seus quadres, omplint-los de riquesa (v. fig 3)
Aquesta altre versió és molt més divina i més mereixedora del títol d’Agnus Dei que la del Museo del Prado, la puresa extrema del blanc de la pell de l’anyell és un dels tants fets que ensho fan veure, els que més són l’aureola que porta sobre el cap l’anyell, símbol diví i de Crist, a part hi podem trobar una inscripció al costat que diu: “Tanquam Agnus”, es a dir, com un anyell, el que ens fa veure que és Crist representat com un anyell sacrificat però que cura y perdona el pecat de l’humanitat.
Tornant a la representació de l’anyell del Museo del Prado, es a dir l’anyell exemptd’aurèola i d’inscripció, els elements que ens fan veure que és diví, s’han explicat teories també sobre que aquests quadres eren simplement assajos per la representació de l’anyell en quadres més grans, com per exemple l’Adoració dels pastors (v. fig 4), on podem trobar representat de manera idèntica a l’anyell del Museu del Prado com a sacrifici o regal per a Crist. També podem trobar obresd’altres autors com la portuguesa Josefa de Ayala on es copia literalment l’anyell de Zurbarán (concretament el de San Diego) i s’arriba a adornar amb una corona de flors, no obstant l’anyell no es troba representat sol en el quadre com en els de Zurbarán, si no que es troba en un punt cèntric del mateix rodejat d’altres escenes (v. fig 5).
De sempre, com hem dit, s’ha identificat l’anyell amb Crist,de fet podem trobar vàries referències a ell en la Bíblia, com per exemple Sant Joan Evangelista posant en boca de Joan Baptista les paraules de “Aquí està l’anyell de Déu que treu els pecats del món”. La mateixa postura de l’anyell, amb les potes lligades en un clar símbol de submissió, ens recorda molt ala postura d’un màrtir, o a l’actitud que va prendre Jesús en el seu camí cap a la...