Agustí bartra - oda a catalunya des dels tròpics

ODA A CATALUNYA DES DELS TRÒPICS
Agustí Bartra



1 Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança
d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes,
sinó ladifícil duresa del temps que fa navegables els records i desterra imatges.
No vull la degotejant enyorança que plany un sostre, renova el gust de les farines
5 i desvetlla l'ombra d'una flor a unrostre,
sinó el crit de zel fluvial...

Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg,
zenit del meu cor i de les marxes mutables,
ets tu, Pàtria!
10 l món m’oculta l'uniforme dela teva tristesa ennoblida i callada,
però no deixen d'arribar-me les barques que endoles clandestinament....

Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom.
aquí, onÀfrica i els ciclons es citaren,
i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de madrèpora.

15 Estrany dins l'aire estrany,
circulo entre les argentades columnes delstemples de palmeres
sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent d’agulles,
comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament allunyades dels pins...

Oh Pàtria quetant se t'ha estimat flautejant,
20 ¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada,
assetjat per atlètiques aromes,
dins les tardes de cavalls i arcs iris?
També sabriaplorar-te,
sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades...
25 Plor i sanglot potser, però l'enyorança no.
¿Com puc enyorar-te si no t'has desprès de mi,
si ets tan fortad'existència com l’amor en el refugi dels cossos?
.................................................................

Tu ets la terra,
l'arbre,
30 el foc.
Invenciblement s'ha d'anar aixecantel so de la teva caiguda,
el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,
sota els arcs de l'alba nova.
Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells...