Albéniz, Catalunya I Ibéria

Introducció

Albéniz, Catalunya i Ibéria, són tres conceptes que, malauradament, mai han acabat d’esdevenir un element del tot conjunt. D'Albéniz, de la seva vida i obra, se n’han fet molts escrits i moltes interpretacions, però encara, avui dia, no s’ha produït un estudi sobre tot allò que hi ha, en l’obra més exitosa i difosa de l’artista, de influència de la música catalana. És un fet que,en la vida d'Albéniz, la música a Catalunya va passar per molts i diferents processos i a la vegada va patir una evolució importantíssima de manera que es va acostar al nivell musical de la resta d’Europa. Dins aquest moviment, va ser molt important la figura de Felip Pedrell, però, personalment, penso, va ser també molt important la figura d’un dels seus deixebles, com així mateix s’anomenavaAlbéniz.
Potser no veiem un Albéniz tan implicat en els afers catalans com el mateix Pedrell i altres músics, compositors, musicòlegs, ... de l’època, però està clar que la seva vida, intensa i amb tots el ànims de formació, va ser cabdal per parlar de la música catalana i evidentment espanyola del segle XIX i de principis del XX i que la seva influència va més enllà de que molts en podem imaginar.Queda clara, en aquest sentit, la seva influència a compositors contemporanis com Enric Granados, Manuel de Falla i Joaquim Turina, aportant no només un model musical sinó també recolzament moral i material i també sobre generacions posteriors, representades per Joaquín Rodrigo i Federico Moreno Torroba. Albéniz va ser el primer compositor català modern en fer-se un lloc en el panteó dels gransmúsics europeus i es va guanyar l’admiració no només d’eminents intèrprets com David Popper, Artur Rubinstein i Alfred Cortot, sinó de compositors com Claude Deussy, Gabriel Fauré i més tard Olivier Messiaen i Francis Poulenc.
Sempre es titlla a la seva màxima obra, Ibéria, d’una obra que reflexa una Andalusia popular, una terra mai tan ben descrita musicalment i aquests elements no es poden negar.Però també és evident, i d’això en parlen molts autors, que el folklore popular andalús reflectit en l’obra, la majoria de vegades, per no dir el total, és simplement l'inici, la base compositiva i a partir d’aquí Albéniz amb les seves influències, ja siguin espanyoles, franceses, alemanyes, angleses,.... i perquè no, també molt catalanes, crea una de les millors obres pianístiques de la història.En aquest sentit, la figura d'Albéniz s’ha titllat sempre de cèlebre i destacada a nivell europeu, sense especificar mai del tot la seva catalanitat i la feina que va fer per la música catalana. Els problemes que va patir sempre van ser deguts als gustos i a la crítica que el consideraven un compositor a vegades massa estranger, altres massa provincià i altres nacionalista i pertant només destacatper la seva música de saló. És el problema que es va trobar un artista que aprenia la música de tot arreu a on estava i anava per formar-se i aprendre. Desgraciadament, com passa moltes vegades, la seva obra va arribar al punt àlgid igual que la seva figura, un cop va estar malalt i va morir. Prova d’això és que, si estudiem la seva vida, en resulta bastant sorprenent el dia del seu enterrament aBarcelona a on, per fi, se li van començar a reconèixer els seus gran mèrits com a compositor, un compositor nascut a Catalunya i que va aportat tant per la música del seu país.
La seva biografia, molt complexa i a vegades posada en dubte i contínuament analitzada, ens mostren un autor molt encuriosit per la música en general. La seva formació no para mai i el seu interès és cada vegada mésaccentuat. Això el converteix en un artista autoexigent i sacrificat, amb la música posada entre cella i cella, amb una clara voluntat de descobrir nous camps i noves tècniques compositives i interpretatives, amb un clara intenció de demostrar que ell no prové d'una escola característica, ell prové d’una escola que engloba tots els elements que ha pogut palpar, escoltar i visualitzar i això el...