Alfonso El Liberal

Alfons el Liberal
Alfons III d’Aragó neix a València el 1265, fill de Pere el Gran i Constança de Sicília. Elegant i bondadós, el seu curt regnat va suposar una pausa en el conflicte sicilià. Era unamant de les festes cortesanes i del fet cavalleresc, però no posseïa el gust per la gran política que pare i avi havien practicat. Abans de regnar sobre la Corona d’Aragó va realitzar el darrerdesig patern: la incorporació del regne de Mallorca a la corona. Alfons sempre va considerar el conflicte com un afer entre senyor i vassall, i no com una qüestió entre dos sobirans enfrontats.
Respectede la qüestió siciliana, Alfons va regna mitjançant la diplomàcia. Per aconseguir el seu objectiu comptava amb una poderosa arma: Carles de Salern. Així, la signatura del Tractat d’Auloron de 1287 ila pau de Brinholas de 1291 suposaven l’alliberament de Carles i el manteniment de Jaume en el tron sicilià.
L’altra gran qüestió que la corona havia de resoldre era la nova revolta de la noblesaaragonesa mitjançant la formació de la Unió Aragonesa i el Privilegi General acceptat per la monarquia. Aquesta seria la gran tasca del seu regnat, la pacificació del regne d’Aragó.
En les Corts deSaragossa de 1286, la Unió aragonesa novament va mostrar-se hostil vers la monarquia i va exigir el compliment de Privilegi General. Aquest desafiament nobiliari representava un greu perill davantl’alerta militar en què es trobaven les fronteres de la Corona com a conseqüència del conflicte sicilià. En resposta, Alfons, que no es podia permetre renunciar a l’autoritat reial, va fixar l’Ordenament delRegne sense l’aprovació de les Corts.
La Unió Aragonesa va respondre al desafiament real envaint part del regne de València. Les circumstàncies van obligar Alfons a cedir a les imposicions de la Uniói a jurar el seu Privilegi (1287). Des d’aquest moment, el rei no podria sentenciar cap llei sense l’aprovació de les Corts i s’introduïa una nova figura jurídica: la Justícia d’Aragó.
Finalment,...