Aloma

Aquella tarda de començaments de primavera, Aloma no parava de pensar en aquell pobre gat. Anant carrer avall va sentir l’olor d’un foc i l’espetecde branquillons. Allò li va fer recordar el seu germà, Daniel, que s’havia suïcidat.
Ella vivia amb el seu germà gran, Joan, amb la dona d’ell,Anna, i amb el fill de tots dos, Dani.
Al mig dia el seu cunyat va enviar un telegrama dient que s’estaria un temps allà a Barcelona.
A la tarda Alomava agafar el tren per anar fins a Plaça Catalunya per anar a comprar unes cortines que Anna li havia encarregat, ja que ella no podia. Desprésd’elegir les cortines va anar rambla a baix perquè volia comprar-se amb els diners sobrats un llibre per a ella. Baixant la rambla en la entrada del tramviava haver una manifestació. Va anar al quiosc a comprar els llibres: un per a ella i un altre per a Dani. Una vegada comprat va anar cap a la estacióon un cop comprat el bitllet va adonar-se de que no portava el farcell amb les cortines. Així que va anar corrents fins al quiosc per trobar elfarcell. Allà el va trobar i va anar una altra vegada al tramvia que se li havia escapat el anterior. Estava plovent i arribava tard a casa. Quan vaarribar, Anna i Joan estaven preocupats perquè havia tardat tant i li van preguntar el motiu. Ella no tenia ganes de parlar i va dir que lis diria desprésque primer aniria a canviar-se de rova ja que anava tota molla i també amagaria el llibre que s’havia comprat i que tenia tantes ganes de llegir.