Alquimista

1.-Comenta el tema general del llibre, com està estructurat, en què es basa, quin és el tema principal, quin llenguatge, etc. ..

El llibre narra el viatge d’un pastor, el qual descobreix la seva Llegenda Personal i se’n va a la seva recerca, la recerca d’un tresor. Aquest viatge no és tan sols físic, sinó que també és espiritual, de manera que il·lustra l’evolució del personatge al llarg de lanovel·la, i sobretot els aprenentatges que va assolin pel camí. Així doncs quan abandona el seu país natal, Andalusia, és un simple pastor, i un cop i torna ha canviat totalment, el viatge que ha dut a terme li ha permès aprendre a entendre el món, la Mà divina, i sobretot i el més important coneixes a ell mateix, ja que tot és una sola cosa, i un cop et coneixes a tu coneixes totes les altrescoses, perquè tot està relacionat. També n’és un element important l’amor, idea que també descobreix, la qual li permet aprendre a escoltar el seu cor, i per tant a ell mateix.
Està compost per dues parts, i dins d’aquestes i apareixen diferents capítols, separats entre si per tres estrelletes. La primera part explica la vida del jove, en Santiago, narra des que abandona el seu país, fins quecomença a treballar en una vidrieria del país al qual arriba, el Marroc. La segona narra tot el viatge a través del desert, i la descoberta del tresor.
El llibre té coma tema principal la recerca de la Llegenda Personal, la qual un cop es coneix molt poca gent segueix, la majoria per por, per dificultat,etc. També tracte molt el tema de l’alquímia, ciència o potser tècnica que permet convertirqualsevol cosa en or, però la planteja diferent, en el llibre l’alquímia és una forma de vida, una forma que consisteix en estar en pau i coneixes a un mateix, i d’aquesta forma també s’està en pau i es poden realitzar coses sorprenents amb la resta del món.
Així doncs fa una relació entre Déu, o la Mà, com s’anomena en el llibre, i amb totes les coses que ha creat, ensenyant que aquest ésser superiorestà i és en tot i per tant també en nosaltres, és a dir que Déu, l’univers i nosaltres som tots una sola cosa. D’aquesta forma qui entén això pot comunicar-se amb tot i realitzar tot allò que es proposi.


2.- Què en penses d’aquesta frase (pg.39):
“Totes les persones, al començament de la seva joventut, saben quina és la seva història personal”.

Crec que és molt possible, ja que quan s’ésjove la gent es veu forta i capaç de fer grans coses, per aquest motiu creuen que podrien dur a terme qualsevol propòsit, la seva història personal, però a mesura que te vas fent gran ho veus més difícil, i acabes abandonat l’intenció inicial.
Crec que aquestes llegendes personal són metes molt difícils, ja que si no ho fossin perdrien el sentit, han de ser metes a les quals costi moltarribar-hi, perquè només les persones que de veritat hi vulguin arribar ho aconsegueixin. Perquè arribar-hi ha de suposar una gran felicitat, ha d’encomanar la sensació de tenir-ho tot. Per això quan més fàcils són les coses menys es valoren, és a dir que realitzar la teva llegenda personal ha de ser una tasca que requereixi un esforç equivalent al resultat.
3.- Explica com és el personatge del’Alquimista:en què creu, per què li és tan fàcil convertir els metalls en or?
L’Alquimista no busca riquesa ni poder, ell ha entès perfectament el principi de l’alquímia, l’alquímia es basa en la felicitat i el coneixement del propi jo, de l’interior de cada persona. Ell sap que tot està relacionat a partir del Llenguatge del Món, i que un cop entens que tot és una sola cosa, pots fer tot allò que puguisimaginar.
Però sobretot, l’alquimista creu en la Llegenda personal, i la seva era ser alquimista, i quan un té un objectiu com aquest fa tot el possible per aconseguir-lo, i no tant sols ell, sinó que també tot l’univers: “Tot l’univers conspira perquè puguis assolir la teva Llegenda Personal”.


4.- El desert. Què és per a tu el desert? Per què n’aprèn tant el protagonista? Què o quina és la...