Ambicio d'aleix

COMENTARI RÀPID SOBRE LA NOVEL·LA "L'AMBICIÓ D'ALEIX" D'ENRIC VALOR
theoreia | Els Rastres del Sentit | dilluns, 29 d'octubre de 2007 | 13:57h

Índex

0.- Cita bibliogràfica completa.

1.- Introducció: paisatgisme emotiu, poques accions desgranades candenciosament i model impecable de valencià arrelat.

2.- Enric Valor, dipositari de la memòria genuïna del País Valencià.

3.- Sinopside L'ambició d'Aleix.

4.- Estructura.

5.- Llocs i espais narratius.

6.- Temps de l'acció.

7.- Personatges de la novel·la.

8.- Narrador.

9.- Conclusió i opinió personal.

Imatge: Enric Valor. A la revista La Plaça del Col·lectiu Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià es va publicar un altre article titulat "Enric Valor: la Callosa d'Aleix", escrit per Josep Saval: per allegir-lo clica ací i ací. En eixe altre article, s'hi fa una transcripció amb comentaris de l'única xerrada que va impartir Enric Valor en la Casa Municipal de Cultura de Callosa d'en Sarrià en l'any 1.992.

[Hi ha més: el comentari continua a dins si cliques damunt...]


COMENTARI SOBRE L’AMBICIÓ D’ALEIX D’ENRIC VALOR

0.- Cita bibliogràfica completa:

Enric Valor,L’ambició d’Aleix, València: Tàndem Edicions, 1995

Es tracta d’una edició rústica on lamentablement hi ha més faltes de tipografia del que seria de desitjar i, a més, tots els paràgrafs estan editats sense tabulació inicial, amb la qual cosa es dificulta lleugerament la distinció entre els finals dels diàlegs i els inicis de noves descripcions. La meritòria Rosa Serrano hauria d’haverposat més cura en l’edició d’aquest llibre que es ven, a la contraportada, com un “gran clàssic”.

1.- Introducció: paisatgisme emotiu, poques accions desgranades cadenciosament i model impecable de valencià arrelat.

A L’ambició d’Aleix, una de les primeres novel·les d’Enric Valor, trobem la cronologia espaiada d’un adulteri doble, a cavall entre les terres de la comarca de laMarina Baixa i la Ciutat de València. S’hi expliquen lentament dues deslleialtats sentimentals: la del jove estudiant Aleix respecte a la seua nuvieta Lluïsa, la de dona Pauleta respecte al seu vell marit, don Macià; els beneficiaris d’aquestos amors clandestins seran Aleix i dona Pauleta que s’aniran unint progressivament fins al clímax final, tot transgredint el resclosit homogeni d’una societatmonògama i promatrimonialista. Destaca moltíssim en tota la novel·la, la dèria meliorista d’Enric Valor per descriure de manera preciosista els paisatges muntanyencs de la Marina Baixa, en una mena de naturalisme psicològic a través del qual les anades i vingudes per les serres, la presència de les sendes i de les crestalleres, dels cels i de les penyes, són descrits minuciosament amb adjectiusde coloracions emotives que en molts casos preludien o s’adiuen amb estats psicològics dels personatges principals, en especial del senyoret Aleix. Aquest paisatgisme emotiu serveix per a glorificar la bellesa dels indrets naturals en una mena d’apologia incondicional envers el medi ambient i, potser de retruc, per a traslladar als lectors envers una autoestima més neta i idealista envers la terraque els ha vist nàixer. Recordem que Enric Valor, natural de Castalla, fou caçador i es coneixia bé les contrades del sud del País Valencià: aquest coneixement directe, sense intermediaris, dóna suport a tota la seua epifania rural i muntanyenca, bastida en comentaris descriptius admiratius sobre paratges i cingles, camins i cims.

Tanmateix, aquest excés de paisatgisme emotiuté un cost narratiu: l’autor sacrifica les accions més minucioses dels personatges, redueix els personatges secundaris, en definitiva, hi ha poca acció narrada i sempre hi apareix de manera cadenciosa enmig de les descripcions naturals del medi ambient. Segons Joan Fuster, un dels defectes de la novel·lística valenciana i catalana del segle XX era que s’hi pensava molt i s’hi actuava poc; en el...