Analisis de ‘antígona’ de sófocles desde la definición de la tragedia que hace aristóteles en la ‘poética
Páginas: 2 (361 palabras)
Publicado: 6 de marzo de 2011
Analisis de ‘Antígona’ de Sófocles desde la definición de la tragedia que hace Aristóteles en la ‘Poética’
La Grècia dels segles V i IV a.C és la Grècia clàssica de les polis com a comunitats deciutadans, ciutats democràtiques, situant Atenes en la màxima esplendor artística i cultural després d’haver derrotat els perses en les Guerres Mèdiques. Ens situem en aquella Grècia clàssica que aviatva caure en una època de lluites internes amb les Guerres del Peloponès (431-404 a.C). Uns anys d’angoixes i patiment que segur que van influenciar als grans Èsquil, Eurípides, i Sòfocles, autors deles tragèdies més importants que es van representar als teatres grecs.
La importància del teatre en aquell context històric és un fet que no es pot passar per alt, doncs el teatre era una de lesinstitucions populars més importants, on tots els ciutadans assistien. A més de constituir un gran entreteniment, el teatre tenia una destacada funció educativa i pedagògica, per això es fomentava i esfeia accessible a tothom.
Davant d’una fet cultural i social tant important com el teatre, el filòsof Aristòtil va escriure al segle IV una obra rigorosa, metòdica, amb vocació científica sobre lateoria i la construcció literària. La Poètica, encara vàlida i influent en molts aspectes, planteja els paràmetres que ha de complir qualsevol text ven construït. Aristòtil va escriure sobre l’epopeia, lacomèdia i la tragèdia, el gènere per excel·lència, intensa i capaç de commoure els espectadors i d’acabar provocant l’anomenada catarsis. Aristòtil també va posar èmfasis en que la tragèdia tenia lacaracterística de representar homes corrents, ni déus ni semidéus, mentre que l’epopeia narraria les gestes d’uns homes superiors i la comèdia les d’inferiors.
Segons el tractat del filòsof latragèdia explica una acció elevada, i si està ven aconseguida farà que l’espectador que l’ha vist en surti més savi, relacionant així la tragèdia amb una elevació de l’ànima o l’esperit.
Com ja hem dit,...
La Grècia dels segles V i IV a.C és la Grècia clàssica de les polis com a comunitats deciutadans, ciutats democràtiques, situant Atenes en la màxima esplendor artística i cultural després d’haver derrotat els perses en les Guerres Mèdiques. Ens situem en aquella Grècia clàssica que aviatva caure en una època de lluites internes amb les Guerres del Peloponès (431-404 a.C). Uns anys d’angoixes i patiment que segur que van influenciar als grans Èsquil, Eurípides, i Sòfocles, autors deles tragèdies més importants que es van representar als teatres grecs.
La importància del teatre en aquell context històric és un fet que no es pot passar per alt, doncs el teatre era una de lesinstitucions populars més importants, on tots els ciutadans assistien. A més de constituir un gran entreteniment, el teatre tenia una destacada funció educativa i pedagògica, per això es fomentava i esfeia accessible a tothom.
Davant d’una fet cultural i social tant important com el teatre, el filòsof Aristòtil va escriure al segle IV una obra rigorosa, metòdica, amb vocació científica sobre lateoria i la construcció literària. La Poètica, encara vàlida i influent en molts aspectes, planteja els paràmetres que ha de complir qualsevol text ven construït. Aristòtil va escriure sobre l’epopeia, lacomèdia i la tragèdia, el gènere per excel·lència, intensa i capaç de commoure els espectadors i d’acabar provocant l’anomenada catarsis. Aristòtil també va posar èmfasis en que la tragèdia tenia lacaracterística de representar homes corrents, ni déus ni semidéus, mentre que l’epopeia narraria les gestes d’uns homes superiors i la comèdia les d’inferiors.
Segons el tractat del filòsof latragèdia explica una acció elevada, i si està ven aconseguida farà que l’espectador que l’ha vist en surti més savi, relacionant així la tragèdia amb una elevació de l’ànima o l’esperit.
Com ja hem dit,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.