Animal Domesico-Humano

ANIMAL DOMESICO-HUMANO
Des de l’antiguitat la companyia dels animals ha tingut un paper important en l’activitat humana.
Els primers contactes es van donar durant la prehistòria, els caçadorsutilitzaven els animals salvatges amb fins lúdics i rituals. Des de llavors el gos a acompanyat a l’home en la seva vida quotidiana, i aquest rebia les restes de la caça.
Posteriorment després del’incorporació d’alguns cadells aïllats, a causa de la dessecació climàtica del Neolític, l’agricultor va tenir l’oportunitat d’aproximar-se a ramats o manades. Aleshores se’n van adonar dels avantatges, comper exemple, servien de reserva de caça. Des d’aquest moment l’ésser humà s’adonà dels beneficis de la domesticació de certs animals.
Mentres tant, societats antigues van crear rituals, mites, tabús icerimònies al voltant del significat simbòlic relacionat amb el comportament de l’animal, com és en el cas del lleó al qual s’atribueix el coratge i el valor, o les aus que a causa de la sevacapacitat voladora se les relaciona amb l’esperit i la llibertat.
S’han realitzat estudis que demostren els beneficis d’aquesta relació. Aquesta interacció estimula un grau major de responsabilitat iindependència, disminueix l’ansietat, aporta companyia i en alguns malalts permet una millor recuperació.
Però no només aporten beneficis, també existeixen inconvenients com el risc de mossegades,al·lèrgies i zoonosis animals.
Les espècies d’animals domèstics van ser ensinistrades en diferents èpoques i en diferents indrets. Encara que la presició de l’època no es absoluta, existeixen provesgeològiques, antropològiques, arqueològiques i evolutives que donen un temps aproximat en el qual van succeir les diverses domesticacions d’espècies animals.

La següent taula indica els animals domèstics mésconeguts als anys que s’estima que foren domesticats.
|Especie |Año |...