Anorexia

L'anorèxia és el Trastorn de la Conducta Alimentària caracteritzat per la presència d'una pèrdua deliberada de pes. La persona afectada d'anorèxia es nega a mantenir el seu pes corporal dins dels paràmetres considerats normals per al seu grup d'edat i estatura, perquè té una percepció completament distorsionada de la seva figura corporal.
Les persones amb anorèxia estan constantment fent dieta.Per a ells la restricció en la ingesta d'aliments és un mètode emocional per sentir que controlen les seves pròpies vides; és la "solució" a tots els seus problemes.
La majoria de les persones que estan afectades d'anorèxia nerviosa es neguen a reconèixer que tenen aquesta malaltia, i la repetició d'aquest tipus de conductes va deteriorant dia a dia la seva salut física i la seva autoestima.El dejuni autoimposat pot portar aquestes persones a un estat important de desnutrició i pot afectar el sistema endocrí, gastrointestinal, cardiovascular o ossi, entre d'altres, que pot resultar fatal en els casos més greus


Tipus

Hi ha diversos tipus d'anorèxia:
Anorèxia nerviosa primària: Provoca la por de pujar de pes. L'anorèxia nerviosa està lligada al sexe femení de manera rotunda:un 90-95% de les persones afectades són dones i l'edat sol estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els 12 i els 17.
Anorèxia de tipus restrictiu, coneguda com a anorèxia nerviosa, que limita estrictament la ingestió d'aliments, concretament els que contenen carbohidrats i grassa.

Anorèxia nerviosa secundària ve donada com a conseqüència d'una malaltia psiquiàtrica coml'esquizofrènia o la depressió.
Anorèxia sexual, provoca la por de la intimitat fins al punt que la persona que la sofreix, presenta ansietat davant el sexe o qualsevol altre contingut emocional o que impliqui una relació íntima.



Causes
Hi ha molts enfocaments diferents però totes elles senyalen dues fases en el tractament d'aquest problema:com a primer pas ha de recuperar el pes a través d'unarealimentació controlada mèdicament. La recuperació física duu junt a ella una millora en alguns aspectes psicològics com la percepció de la imatge corporal o la obsessió pel pes. Una vegada que l'estat físic ha millorat, el tractament es centra en els pensaments, sentiments i conductes que resulten poc adaptatives. Es tracta de millorar l'autoestima i d'estimular noves formes d'expressarsentiments i valorar-se a sí mateix, reconciliant a la persona amb el seu cos i les seves necessitats



MAnifestacions
Es queixen freqüentment de estar grosses/os
Prefereixen menjar tot sol
Es preocupen exageradament pel contingut de calories dels aliments i per les dietes d'aprimar-se.
Eviten el consum de determinats aliments: dolços, pa, patates, arròs, cigrons, mongetes i altres. Cada diaeliminen més aliments, quedant solament verdures, fruites i aliments "light". Poden fins i tot evitar els líquids. A més poden presentar un interès especial per la nutrició dels restants membres de la família.
Augmenten l'activitat física per a afavorir la pèrdua de pes.
S'oposen a menjar quantitats normals a pesar dels precs, recomanacions, ordres i/o amenaces dels familiars i fins i tot delsmetges.
Vomiten d'amagat després de menjar.
Utilitzen laxants o herbes aprimadores

-Se'ls nota la pell seca i pàlida.



Símptomes
Hi ha diverses maneres de detectar la malaltia, entre les quals cal destacar les següents:
Negar-se a mantenir un pes igual o superior al valor mínim que correspon a la seva edat i alçada.
Pèrdua important de pes, i afirmar que s'està gras tot i que s'està prim.Reduir el consum d'aliments, especialment els que porten més greix i calories.
Es tornen cada cop més introvertides i més aïllades de tota la vida social.
Agressivitat, tristesa i aïllament de la família i amics.
Jutjar la seva vida sota la visió de la imatge personal, la bellesa, el triomf...
Concentració en els estudis però amb més dificultats que abans.
Menjar tota sola.
Augment de...