Antecedents psicologia científica

Antecedents filosòfics de la Psicologia científica.

El debat epistemològic de David Hume
La seva gran preocupació, la forma com l’ésser humà adquireix el coneixement, esdevé el tema central al voltant del qual gira el seu pensament i el del corrent al que pertany anomenat “empirisme anglès” essent David Hume una figura rellevant. El paradigma principal d’aquest corrent és que tot coneixementprové de l’experiència, especialment la sensorial, com es pot desprendre de l’afirmació “ todas nuestras ideas simples en su primera apariencia se derivan de impresiones simples que son correspondientes a ellas y que ellas representan exactamente.” i “comprendemos bajo este nombre [impresiones] todas nuestras sensaciones, pasiones y emociones tal como hacen su primera aparición en el alma.”D’aquestes premisses s’entreveu la forma com arriba al coneixement la ment humana, categoritzant el contingut de les nostres ments. A aquest contingut l’anomena “percepcions” i aquestes les divideix en dos categories, les “impressions” i les “idees”, qüestió que reprendrem més endavant.
Del text proposat es destil·la el mode inductiu d’arribar a conclusions de l’empirisme anglès. Hume proposarealitzar observacions minucioses per després generalitzar a partir d’aquestes observacions, com es desprèn del text, on es proposa arribar al concepte de idea o del que la ment coneix partint de les percepcions simples. Aquestes percepcions simples constitueixen els àtoms del coneixement humà, totalment dependents de l’experiència i aquests, mitjançant la introspecció, esdevindrien percepcionscomplexes susceptibles de ser analitzades. Tal com escriu l’autor,  “  Existe otra división de nuestras percepciones que será conveniente observar y que se extiende a la vez sobre impresiones e ideas. Esta división es en simples y complejas. Percepciones o impresiones e ideas simples son las que no admiten distinción ni separación. Las complejas son lo contrario que éstas y pueden ser divididas enpartes.”
Dins del mateix corrent ens trobem amb punts de desacord, com és el cas de George Berkeley, que comparteix el fet que només experimentem la nostra realitat subjectiva però per aquest últim la realitat externa és la percepció de Déu. Nega que el que es coneix en última instància sigui material i llavors nosaltres percebem les percepcions de Déu, que és la realitat externa. Es desmarca delsempiristes materialistes i de Hume mateix, que va arribar a dubtar fins i tot de poder conèixer alguna cosa amb certesa.
Tanmateix, la veritable ruptura en la època va ser la de trencar amb el debat ontològic, més preocupat en la relació cos-ànima, del racionalisme cartesià, doctrina dualista representada per Descartes pocs anys abans que els postulats dels empiristes. Per a ell, les idees nopoden ser adquirides a través de l’experiència per que aquestes, que representen la perfecció, no poden provenir d’una cosa imperfecta com considera l’experiència humana. Per tant tenen un caràcter innat, posada en la ment de les persones per la natura, per Déu, únic ens perfecte. Per tant, el mètode d’estudi és deductiu i arribaríem a les conclusions a través de la intuïció, en contraposició ambel mètode inductiu de Hume. Mentrestant, el funcionament del cos és absolutament mecànic. La ment, independent de aquest cos, interactua amb ell mitjançant els esperits animals ubicats a la glàndula pineal. Aquestes idees ens remeten a una concepció basada en una reflexió introspectiva del mateix Descartes que el van portar a les conclusions esmentades. Hume, per la
seva part, defensava unapostura positivista, segons la qual totes les idees poden ser reduïdes a un sol element observable.

Reprenem el concepte d’impressions i idees de Hume.
La primera frase del text “ Todas las percepciones de la mente humana se reducen a dos géneros distintos que yo llamo impresiones e ideas” ens deixa ben clar que tant un gènere com l’altre procedeixen del món sensorial (percepcions). La...