Antic REegim
Páginas: 7 (1668 palabras)
Publicado: 28 de noviembre de 2013
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
L'economia de l'Antic Règim era bàsicament rural, la població es dedicava a tasques agrícoles.
1.1 La propietat de la terra
L'agricultura era la font de riquesa més important. Una petita part de les terres es consideraven de propietat privada, es podia posar en venda si es creia oportú. Les altres estaven vinculades a un títol nobiliari, L'Església.La propietat vinculada permetia al seu titular trure'n profit econòmic i exercir-hi juridicció, però no la podia vendre.
El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial. Constava de la reserva senyorial, formada per les terres més productives que els senyor es reservava per la seva explotació directa. S'hi ubicaven forns, molins, etc.
La resta estava divididaen parecl·les anomenades masos, la dimensió dels quals els permetia alimentar a tota una família. El senyor cedia aquets masos a homes que treballaven a la terra en usdefruit a canvi de pagar un cens, o bé a serfs que li havien d'assegurar prestacions.
1.2 Els drets senyorials
Els drets senyorials eren conjunts de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que teniensobre la terra. Aquets drets provenien de l'esplotació econòmica de les seves propietats (pretacions personals). A més, el senyor exigia unes taxes per la utilització dels monopolis senyorials.
La senyoria jurisdiccional podia exercir atributs de caràcter públic sobre un territori molt més ampli. D'aquesta manera, el senyor també exercia regalies, podia fer la guerra i firmar la pau, encunyar lamoneda, dictar ordres i reglaments i jutjar persones del seu domicili. El senyor també treia profit econòmic de la senyoria juridisccional a través del cobrament dels drets de pas.
Delme: Consistia en l'obligació que tenien els pagesos d'entregar la desena part de les collites a l'Església.
Guaret: Terra que es deixa sense conrear un any amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèriaorgànica i humitat per fer-la de nou fèrtil.
1.3 Una producció insuficient
Era una agricultura de subsitència dedicada al policonrreu (cereals). No hi havia cap especialització i el comerç era escàs (autoconsum).
Per a l'aprofitament de la terra, existien dos tipus d'esplotació diferents. Els camps oberts, en el qual es produien cereals i s'hi practicava al guaret. I les terres comunals,dedicades a boscs de les quals es beneficiava tota la comunitat pagesa.
La producció ramadera era insuficient, l'agricultura no produïa els aliments necessaris per augmentar la cabanya. L'alimebtació dels animals depenia del les herbes que creixien en el guaret. En conseqüència, la producció es basava sobretot en el consum del cereal.
Les collites meracaven el ritme de l'econòmia, crisis desubsitència. Aquestes crisis periòdiques generaven fam, denutrició i sovint desembocaven en propostes anomenades revoltes de pa.
1.4 Una població estancada
La incapacitat de l'agricultura per augmentar comportava l'estancament de la població. Així, la demografia da l'Antic Règim es correspon amb l'anomenat cicle demogràfic antic, que es caractaritzava per un escàs o gairabé nul creixementdemogràfic.
La subalimentació, la falta d'higiene i els escassos recursos mèdics provocaven una mortalitat elevada. L'esperança de vida oscil·lava al voltant del 45 anys. La natalitat era molt alta, cada dona tenia una mitjana de 5 fills.
La producció d'aliments era incapaç de créixer al mateix ritme. Així, la crisi de subsitència sovint era l'rigen d'una crisi demogràfica. Aquestes crisis eren causade l'estancament demogràfic.
1.5 La indústria tradicional i les manufactures
A les ciutats de l'època hi havia una producció artesana controlada pels gremis, unes agrupacions d'artesans de la mateixa professió, que controlaven el volum de producció, les tècniques utilitzades i els preus de venda.
La demanda de productes dels segles XVl-XVll va estimular els comerciants a buscar nous...
L'economia de l'Antic Règim era bàsicament rural, la població es dedicava a tasques agrícoles.
1.1 La propietat de la terra
L'agricultura era la font de riquesa més important. Una petita part de les terres es consideraven de propietat privada, es podia posar en venda si es creia oportú. Les altres estaven vinculades a un títol nobiliari, L'Església.La propietat vinculada permetia al seu titular trure'n profit econòmic i exercir-hi juridicció, però no la podia vendre.
El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial. Constava de la reserva senyorial, formada per les terres més productives que els senyor es reservava per la seva explotació directa. S'hi ubicaven forns, molins, etc.
La resta estava divididaen parecl·les anomenades masos, la dimensió dels quals els permetia alimentar a tota una família. El senyor cedia aquets masos a homes que treballaven a la terra en usdefruit a canvi de pagar un cens, o bé a serfs que li havien d'assegurar prestacions.
1.2 Els drets senyorials
Els drets senyorials eren conjunts de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que teniensobre la terra. Aquets drets provenien de l'esplotació econòmica de les seves propietats (pretacions personals). A més, el senyor exigia unes taxes per la utilització dels monopolis senyorials.
La senyoria jurisdiccional podia exercir atributs de caràcter públic sobre un territori molt més ampli. D'aquesta manera, el senyor també exercia regalies, podia fer la guerra i firmar la pau, encunyar lamoneda, dictar ordres i reglaments i jutjar persones del seu domicili. El senyor també treia profit econòmic de la senyoria juridisccional a través del cobrament dels drets de pas.
Delme: Consistia en l'obligació que tenien els pagesos d'entregar la desena part de les collites a l'Església.
Guaret: Terra que es deixa sense conrear un any amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèriaorgànica i humitat per fer-la de nou fèrtil.
1.3 Una producció insuficient
Era una agricultura de subsitència dedicada al policonrreu (cereals). No hi havia cap especialització i el comerç era escàs (autoconsum).
Per a l'aprofitament de la terra, existien dos tipus d'esplotació diferents. Els camps oberts, en el qual es produien cereals i s'hi practicava al guaret. I les terres comunals,dedicades a boscs de les quals es beneficiava tota la comunitat pagesa.
La producció ramadera era insuficient, l'agricultura no produïa els aliments necessaris per augmentar la cabanya. L'alimebtació dels animals depenia del les herbes que creixien en el guaret. En conseqüència, la producció es basava sobretot en el consum del cereal.
Les collites meracaven el ritme de l'econòmia, crisis desubsitència. Aquestes crisis periòdiques generaven fam, denutrició i sovint desembocaven en propostes anomenades revoltes de pa.
1.4 Una població estancada
La incapacitat de l'agricultura per augmentar comportava l'estancament de la població. Així, la demografia da l'Antic Règim es correspon amb l'anomenat cicle demogràfic antic, que es caractaritzava per un escàs o gairabé nul creixementdemogràfic.
La subalimentació, la falta d'higiene i els escassos recursos mèdics provocaven una mortalitat elevada. L'esperança de vida oscil·lava al voltant del 45 anys. La natalitat era molt alta, cada dona tenia una mitjana de 5 fills.
La producció d'aliments era incapaç de créixer al mateix ritme. Així, la crisi de subsitència sovint era l'rigen d'una crisi demogràfica. Aquestes crisis eren causade l'estancament demogràfic.
1.5 La indústria tradicional i les manufactures
A les ciutats de l'època hi havia una producció artesana controlada pels gremis, unes agrupacions d'artesans de la mateixa professió, que controlaven el volum de producció, les tècniques utilitzades i els preus de venda.
La demanda de productes dels segles XVl-XVll va estimular els comerciants a buscar nous...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.