Antropologia social

ANTROPOLOGIA PEDAGÒGICA
MÒDUL 1. Epistemologia i antropologia de l’educació. .
Epistemologia: Ciència que tracta dels mètodes, fonaments i valors del coneixement gnoseologia.
Gnoseologia: Ciència que tracta de la possibilitat, els fonaments, la natura, el valor i els límits del coneixement.
Autors (en general)
Fullat: “L’home és,fonamentalment, educació”. “Sense educació no hi ha humanitat”.
Lluis Duch: La seva obra enfoca els problemes que planteja la pedagogia en el món modern, planteja una antropologia de la transmissió, es a dir, l’home te un procés d’educació continu i permanent. (l’home com a tal, no es conforma amb una vida plena actual, si no que cerca la plenitud del futur, i es per això que cerca una formaciócontinua)
-------------------------------------------------
Jaeger: El poble, com a grup social, necessita fer perdurar les seves idees, els seus costums, la seva cultura i la seva existència social, i ho fa a través de l’educació.
-------------------------------------------------
John Dewey: El procés educatiu es alhora un procés psicològic i sociològic i que l’escola es una forma de vida encomunitat.
Maria Montessori*: El mètode Montessori te una sòlida i fonamentada trajectòria des de fa més de 90 anys. Segons la autora, els nens absorbeixen com “esponges” totes les informacions que requereixen i necessiten per la seva actuació a la vida diària. L’Infant aprèn a parlar, escriure i a llegir de la mateixa manera que ho fan al gatejar, caminar, córrer, etc... es a dir, de maneraespontània. Amb aquest mètode els nens aprenen a llegir, contar, escriure i sumar abans de fer els 6 anys.
-------------------------------------------------

-------------------------------------------------

Precedents
Es comença a relacionar l’antropologia amb l’educació a finals del S.XIX.
Primera diferenciació: Infàncies segons cultures.
Principis del Segle XIX : concepte d’infància coma etapa i processos educatius, tot que la educció no estava encara entesa com a dret fonamental.

Disciplina
Sorgeix entre els anys 1925 i 1954 (coincideix amb una notable milloria de l’antropologia general).
Antropòlegs importants:
* Malinowski i Radcliffe-Brown. Estudien els problemes de la planificació educativa, polítiques educatives per a les poblacions natives de les colòniesbritàniques.
* Boas: El seu treball es centra en l’escola, processos de maduració dels joves i restriccions per cultura (lligat als estudis de Margaret Mead, doncs va ser el seu professor).
* Margaret Mead: Els seus estudis encara són molt presents a l’actualitat: què és innat i què és adquirit en relació amb els valors humans i els comportaments que tenen les persones. (Va tenir com professor aBoas.). la seva teoria bàsicament era “aprendre fent”. Exemple d’estudi: Va realitzar estudis a Samoa sobre el pas de la infància a l’adolescència, i va arribar a la conclusió de que a Samoa la transició era suau i que no estava marcada per les angusties emocionals i la ansietat i confusió observades als EEUU).
Tenint en compte les obres i estudis dels antropòlegs citats abans, ens adonem de laimportància de l’educació dintre del marc de l’antropologia.
Etapa de consolidació de la disciplina:
Data clau: 1954.
Després de l’estudi de les diverses teories i investigacions de importants antropòlegs sobre l’educació, i amb una base molt consolidada, es a l’any 1954 quan te lloc l’Stanford Conference on Education and Anthropology, en la qual es buscaven (spingdler, 1984):
A. Lesarticulacions filosòfiques i teorètiques de l’educació i l’antropologia.
B. La necessitat de contextualitzar sòcioculturalment els processos educatius, la relació entre l’educació i la dimensió cultural del cicle de la vida
C. La naturalesa intercultural de les formes d’aprenentatge.
-------------------------------------------------
Rere aquesta conferència, i donat el gran èxit aconseguit,...