Aprendizaje significativo

Psicologia de l’Aprenentatge Prova Avaluació Continuada n. 1

APRENENTATGE ASSOCIATIU
Exercicis d’Avaluació Continuada 1

1

Psicologia de l’Aprenentatge Prova Avaluació Continuada n. 1

2

Psicologia de l’Aprenentatge Prova Avaluació Continuada n. 1
Definició d’aprenentatge
Entenem per aprenentatge el procés psicològic bàsic que ens permet, a partir de la nostra experiència,adquirir coneixements, de forma més o menys perdurable, sobre relacions de causa– efecte entre diferents esdeveniments del nostre entorn. La nostra conducta, i la de moltes altres espècies animals, vindrà determinada en major o menor grau, per aquests coneixements adquirits i la manera com interaccionin amb d’altres processos biològics, psicològics i socials. El principi bàsic que determina com esdetecten les relacions de causalitat és el de la contigüitat temporal, que ja va proposar Aristòtil, i va ser desenvolupat en l’era moderna pels empiristes britànics. Segons el principi de la contigüitat temporal, quan dos esdeveniments es produeixen en contigüitat temporal, és a dir, l’un darrera l’altre en un breu interval de temps, els percebem com relacionats. Hume va encunyar el concepte“inferència causal” per referir-se al fet que quan detectem en el passat una covariàncies entre dos fenòmens, inferim una relació de causa–efecte entre ells de manera que podem fer prediccions de cara al futur. Un exemple és el que succeeix quan posem una olla d’aigua al foc. Poca gent dubtaria a l’hora de predir que l’aigua s’escalfarà. En aquest cas, el foc és la causa de l’escalfament de l’aigua, que n’ésl’efecte. No obstant això, les covariàncies normalment no són perfectes, sinó probabilístiques, de manera que les prediccions no poden ser mai segures al cent per cent. Per exemple, si el cel està ennuvolat i se li pregunta a algú si plourà, la resposta difícilment serà contundent, sinó que deixarà un marge d’error. Els primers estudis experimentals sobre les associacions els va realitzarEbbinghauss en el camp de la memòria. No obstant això, no va ser fins a finals del segle XIX i començaments del segle XX que no es va donar un impuls definitiu a l’estudi científic de l’associació amb els treballs de Thorndike i de Pavlov.

Tipus d’aprenentatge associatiu.
Thorndike i Pavlov van iniciar l’estudi experimental de l’aprenentatge associatiu. Malgrat que ambdós van dedicar-se a conèixercom formem associacions o connexions entre dos esdeveniments, cadascú d’ells va centrar-se en aspectes diferents que van donar lloc a dues tradicions: el condicionament instrumental i el condicionament clàssic, respectivament. A la taula 1 es mostren les diferències en els enfocaments dels dos científics. Com dèiem, l’aprenentatge associatiu consisteix en detectar la relació que mantenen dosesdeveniments: E1 → E2, essent l’E1 la causa i l’E2 l’efecte o conseqüència de l’E1. La diferència entre el condicionament clàssic i l’instrumental és el tipus d’E1 implicat en la relació. En el cas del condicionament clàssic, l’E1 és un estímul que es produeix en el nostre entorn amb independència de les conductes de l’organisme. Així, per exemple, l’aparició de núvols en el cel anuncia la possibilitatde pluja, o el llum vermell d’un semàfor ens alerta de perill ja que poden haver-hi cotxes creuant davant nostre. Tant els núvols com la pluja, o el llum vermell del semàfor i els cotxes que es creuen, es produeixen independentment del nostre comportament. Per altra banda, l’E1 implicat en el condicionament instrumental és alguna conducta de l’organisme que incideix a l’entorn. Si premem el botóamb el número 5 a l’ascensor, aquest es posarà en marxa

3

Psicologia de l’Aprenentatge Prova Avaluació Continuada n. 1
pujant-nos al cinquè pis, si marquem el número de telèfon de la nostra parella, és molt probable que puguem parlar amb ella. Tant prémer el botó a l’ascensor com marcar un número de telèfon són conductes que realitzem per intervenir a l’entorn, en el primer cas...