Apuntes neuropsicologia 2007

Neuropsicología humana

UNITAT I INTRODUCCIÓ I PATOLOGIA CEREBRAL

1

Neuropsicología humana

TEMA I. ASPECTES HISTÒRICS I CONCEPTUALS

1. DEFINICIÓ DE NEUROPSICOLOGÍA
La neuropsicología estudia la relació entre el cervell i la conducta. La neuropsicología es considera una neurociencia. Per conducta entenem tant les funcions cognitives complexes com atenció, llenguatge, memòria,percepció i funcions executives; com també les emocions i comportament. La neuropsicología estudia com el cervell realitza les diferents conductes. Tradicionalment la neuropsicología s’ha interessat per la relació d’estructures microscòpicament visibles (hemisferis, lòbuls, estructures subcorticals, àrees de Broadman) i les funcions cognitives complexes. Les àrees de Broadman formen un mapacitoarquitectónic que es basa en la forma de les neurones. L’estudi de la neuropsicología requereix el coneixement de les ciències bàsiques del sistema nerviós (neuroanatomia, neurofisiologia, neuroquímica). També necessita coneixements mèdics procedents de neurologia o psiquiatria. Els coneixements sobre neuropsicología s’han adquirit mitjançant principalment estudis de lesions. Avui dia amb lesressonàncies magnètiques es pot veure on està la lesió sense tenir que esperar a l'autòpsia. De la psicologia s’han tret coneixements de psicometria (aspectes quantitatius com els tests) però valorant aspectes qualitatius. També s’han tret coneixements de la psicologia bàsica (memòria, atenció,...) i també s’han aprofitat els coneixements de la psicobiología. Els neuropsicòlegs s’ocupen del funcionament deles àrees secundàries i terciàries. De les àrees primàries s’encarreguen els neuròlegs.

2. NEUROPSICOLOGÍA CLÍNICA COM A ESPECIALITAT DE LA PSICOLOGIA
La neuropsicología clínica és una subdisciplina de la neuropsicología. Es una ciència aplicada perquè utilitza coneixements del cervell per tractar al pacient. S’interessa de les conseqüències dels danys cerebrals sobre la conducta. Laneuropsicología clínica s’encarrega d’avaluar i tractar pacients amb lesions cerebrals.

2

Neuropsicología humana

Funcions del neuropsicòleg clínic Funcions d’avaluació

· Diagnòstic diferencial · Delimitació de els funcions preservades i alterades · Establiment de la línia base · Eficàcia d’una intervenció · Seqüeles i repercussions en processos judicials Funcions del tractament

·Rehabilitació · Estimulació Funcions d’assessorament

· Al pacient i familiars · A altres col·lectius Funcions de docència i de supervisió

Serveis clínics que requereixen neuropsicòlegs Neuropsicología

· Accidents vasculars cerebrals (AVC) (infarts, hemorràgies) · Demències (Alzheimer) · Altres malalties Neurocirugia

· TCE · Hidrocefàlies · Tumors · Epilèpsia … Psiquiatria

· Depressió ·Esquizofrènia · Trastorn obsessiu compulsiu Medicina interna

· SIDA / meningitis /encefalitis · Confusionals

3

Neuropsicología humana Cardiologia

· Anòxia cerebral per aturada cardíaca · AVC després d’intervenció a cor obert Urologia

· Diàlisi o trasplantament renal Pediatria / neonatologia

· Malformacions congènites · Hidrocefàlies · AVC · Tumors, leucèmia

3. APARICIÓ IDESENVOLUPAMENT DE LA NEUROPSICOLOGÍA
S’ha trobat que al mesolític ja es feien extirpacions de parts cranials la qual cosa indica que en aquella època ja es creia en l’importància del cervell. Un dels pioners va ser Gall. Abans de la seva teoria frenològica es creia que el cervell era un tot, una massa uniforme. Va suggerir que el cervell no era uniforme i que diferents regions cerebrals tenien diferentsfuncions. El que ell feia era atribuir diferents funcions a diferents parts cranials. Creia que quan més desenvolupada estigués una funció, més desenvolupat estava la regió a la que corresponia i això es podia palpar al crani. Va descriure 27 funcions. Algunes de les que va descriure van ser: instint sexual, amor filial, sentit numèric, memòria, llenguatge, desitjos d’estrangular, impuls de menjar...