Apuntes Personalidad

TEMA 1: INTRODUCCIÓ

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Què significa el terme personalitat?

Tothom té personalitat, però és diferent en totes les persones. L’origen del terme personalitat prové del llatí “persona” que és la màscara que utilitzaven els actors, és a dir, és la imatge superficial. També ha estat contemplada com la característica que més ressalta de la persona.

Per tal de saber com ésla personalitat d’una persona hem d’utilitzar mètodes d’observació. El que la gent diu o fa no té per que correspondre amb el que la gent pensa o sent.
Cal avaluar la conducta d’una persona en diferents contextos, amb diferents mètodes d’observació, etc…

► El terme personalitat té diferents accepcions:

1. És una branca de la psicologia

2. Intenta comprendre com són les personesmitjançant diferents estratègies de recerca i perspectives teòriques. L’objecte d’estudi de la psicologia és la personalitat normal, no el comportament anormal, psicopatològicament parlant.

3. Fa èmfasi en els mètodes d’avaluació per estudiar, explicar, predir i prendre decisions adequades sobre els individus. Utilitzarem l’entrevista, tests, observació directa, autoregistres, mesuresfisiològiques (p.e freqüència cardíaca), aspectes hormonals,..
Una altra Font d’informació important són els anàlisis de documents, relats de vida (biografies…)

4. L’estudi de la personalitat normal proporciona les bases per entendre i tractar la conducta anormal.

5. La personalitat és un concepte abstracte, científic. No es pot observar directament, si no que són propietats que deduïm apartir d’observar certs fets.

1.2 Què és la personalitat?

La personalitat és una suposició científica (un constructe) que es justifica, principalment, pel tipus d'actes que realitzen quotidianament les persones. El concepte de personalitat exigeix propietats psicològiques que no poden ser observades directament, però que clarament contribueixen a governar el comportament de l'individu (quèpensa, què sent i què fa).
Actualment, no hi ha cap definició de personalitat acceptada universalment, malgrat que unes tenen més recolzament empíric que d’altres. No obstant, encara que no puguem donar una definició acceptada universalment, si sabem, per observació i empíricament, que totes les persones no actuen de la mateixa forma en una mateixa situació. Aquestes diferències en l'actuació nos'expliquen només per la situació en si mateixa, sinó per com experimenten aquestes persones la mateixa situació.

Tot i així, hi ha característiques comunes de les definicions de personalitat.

1. Emfatitzen la importància de la individualitat. Distingim entre perspectiva nomotètica (trets comuns de les persones, a través de mostres molt grans que avaluen aquests trets comuns, tot i quehi ha autors que creuen que no hi ha elements comuns si no processos comuns i, per tant, ho estudien des d’una perspectiva ideogràfica, mitjançant dissenys de cas únic (biografies, etc...) de manera que tenen molta informació d’una persona. El problema de la perspectiva ideogràfica, és que no pots generalitzar, en canvi, la perspectiva nomotètica és generalitzable ja que saps informació de moltamés gent tot i que aquesta és reduïda. La major part d’investigacions sobre la personalitat es realitzen des d’una perspectiva nomotètica.

2. Contemplen la personalitat com una estructura hipotètica, una organització. La personalitat, a part de la conducta també són les nostres motivacions, interessos, pensaments... a més està configurada per un conjunt de trets, tot i que no actuen de maneraaleatòria si no que estan relacionats entre sí.

3. La personalitat representa un procés, no és fixa. Els trets de personalitats estan determinats genèticament (entre 40-60%) tot i que hi ha trets que estan més determinats genèticament que altres.
El temperament inclou els trets determinats genèticament, i des de la infància ja s’observen diferències individuals. TEMPERAMENT+AMBIENT=...