apuntes siglo XX

TEMARI
Introducció. La nova visió del món i les avantguardes. Utopies, revolucions i guerres. Modern i contemporani. Neoavanguardes: crítica i espectacle. L’actual sistema de les arts. Artistes, obres, institucions i mercat.

La crisi de la representació pictòrica. Pintura, espai i temps. Geometries. Automatisme, gest, matèria. Pintura i realitat. Pintura i fotografia.

Primitivismes.L’atracció del primitiu. De l’art negre a l’art infantil i “l’art brut”. Expressionismes. “Noves imatges de l’home”. Ingenuïtat i Kitsch. Privitisme i multiculturitat.

Volum, forma i espai. L’escultura moderna. Mà quines i motors. L’escultura i el lloc: el minimalisme; territoris en el paisatge. La instal·lació. La ciutat i l’escultura.

L’emergència de l’objecte. El principi collage. Relleus i“anti-relleus”. Construccions. Els ready-mades. L’objecte surrealista. Pop-objectes. Art i deixalles.

Art i societat de masses. Art i disseny. De la Bauhaus al Black Mountain College. Art i art popular: “l’art que no sembla art”. L’artista i la cultura de masses.

Art i performativitat. L’art i filosofia de l’art. L’art del concepte. Cossos en acció. Actituds, happenings i esdeveniments. Novespràctiques, nous mitjans.







1- INTRODUCCIÓ:



“Monument a Emile Levassor”- Camille Lefebre (París) Ens fa referència al commemorament de l’automòbil. Ens dóna a veure la importància de la màquina en general, que tendeix a substituir a la natura. Per ells, la màquina seria la segona naturalesa. L’art és vist com un símil de la màquina, l’obra d’art tendeix a tindre una funciócom una màquina, industrial.
Hi ha una pervivència de la màquina vista com un procés en la vida moderna, per tant, hi ha una gran transformació.

Aquest monument d’aquesta mena és estrany ja que hi ha un cert sentit i incomoditat de fixar allò modern en un monument. Al llarg del segle XIX, tot parla d’un món que està canviant amb la presència dels grans invents. Tot gira en la idea de progrés,a partir de la indústria. Per exemple, es destaca l’aparició de la bombeta o l’automòbil crea reaccions en els artistes. El cinema i la fotografia va crear un gran canvi. La pintura es única però no es pot reproduir, en canvi, el cinema si, i en un estat públic.

L’obra d’art es separa de l’espai i del temps, i crea tota una autonomia. Un exemple d’això seria un temple grec que té un llocconcret i un temps de manera que dóna sentit al tema. L’obra moderna és el contrari, no tindrà lloc ni temps concret per tal de tenir sentit. Tot això canvia la manera de percebre l’obra vista com no unitària.

La fotografia dóna la planta d’una nova manera de veure l’obra. Serà l’origen de donar moviment a l’obra, dóna solució a aquesta descomposició del món. Hi ha una sensació de la reproducció,i l’obra d’art serà això. La pintura ha estat com la teoria de fixar el món d’allò característic del moment. És important que l’artista esculli aquell moment, ara no és així, volen reproduir el temps en general, no demostrar un temps en concret. Cal destacar l’exemple d’artista a Monet, que crea una seqüència de moviment en la pintura. “Làmpada elèctrica” , de BallaHi ha un efecte mimètic de lallum i de la nit.“Velocitat abstracta”, de Balla És una descomposició del món vist com un dinamisme. “Sol, torre, aeroplà”, de DeeaunayTé la capacitat d’elevar-se en la tècnica. Va estudiar la torre Eiffel i parla d’elevar l’estructura i donar-li un valor moral que es valora artísticament. Aquest pintor intenta representar això. Es pregunta per el diagrama (representació del funcionament intern).L’obra d’art tendeix al diagrama de la representació estructural. Una idea de construcció era mostrar l’estructura (com la torre Eiffel) que li donava més realisme. Per tant, va transformar el punt de vista de l’espectador.

No només hi ha canvis pel que fa als nous invents. Hi ha la presència de la filosofia o la ideologia que també van permetre canvis en la representació pictòrica. Per...