Archivística

TEMA 1.1. L’ARXIVÍSTICA COM A CIÈNCIA
1. Definició
 “La disciplina que tracta els aspectes teòrics i pràctics de la funció dels arxius”.
Dictionary of Archival Terminology. 2ª. Ed. CIA/ICA, 1988
 “L’Arxivística és la ciència que estudia els principis i els procediments metodològics i tècnics emprats en la gestió, conservació, i comunicació dels documents d’arxiu des del moment en què sóngenerats, amb l’objectiu de preservar el testimoni dels drets, dels interessos i de la memòria de les persones jurídiques i físiques i racionalitzar els recursos d’informació dels organismes”.
Manual d'arxivística i gestió documental. Coordinadores: Emília Capell i Garriga, Mariona Corominas i Noguera. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009
- Dues vessants:
- Teoria: comprèn laseva història, l’objecte (els documents i els arxius) i la metodologia (la terminologia, els principis i les normes).
- Pràctica: tècniques i procediments per a la conservació activa dels documents i la seva difusió.
- L’arxivística s’està consolidant com una ciència, en tant que disposa de:
- objecte: els arxius i els documents
- finalitat: racionalitzar la gestió de la informació alsorganismes i preservar el testimoni dels drets, els interessos i la memòria
- Metodologia pròpia: formada per uns principis universalment acceptats
- És una ciència relativament jove que ha rebut motles qualificacions:
- en formació (Congrés Internacional d’Arxius-1980);
- aplicada (Eduardo Núñez);
- emergent (Cruz Mundet).
- interdisciplinària (Manual): que es fonamenta en altres disciplines;- De ciència auxiliar ha passat a ser ciència autònoma


2. L’evolució històrica
2.1. Fase prèvia (Etapa prearxivística): del naixement dels arxius a mitjans del segle XIX
– Cruz Mundet anomena aquesta fase “Període pre-arxivístic”, durant el qual “el tractament dels fons s'ha caracterítzat per la indefinició de les propostes i fins i tot per la submissió a altres disciplines”.
– Cada èpocai cada cancelleria adopta la manera que li sembla més pràctica des d’una visió administrativa de conservar i ordenar els documents.
– S. XVI i XVII: Es comencen a dictar en les primeres normes i manuals centrats en la natura jurídica dels fons i el predomini del concepte patrimonial-administratiu de l'arxiu.
RAMINGEN, Jacob von. Von der registratur. Heidelberg, 1571
BONIFACIO, Baldassarre. Dearchivis liber singularis. Venetiis, Apud I. Pinellum: Typographum Ducalem, 1632.
− s. XVI i XVII: Apareixen també les primeres ordenances d’arxius. La Instrucción para el gobierno del archivo de Simancas (1588) és considerat el primer reglament conegut sobre arxius.

− S.XVIII: sogeixen els primers treballs que s’ocupen dels criteris de classificació i determinació d’instruments dedescripció: la literatura francesa proposa diferents tipus d'ordenacions dels documents per a recuperar més ràpidament la informació: per matèries, lloc, cronològic, tipologies documentals.
 La conseqüència més important és la fragmentació i dispersió dels fons.
2.2. Naixement de l’arxivística com a ciència: S.XIX
 És a mitjans de segle XIX quan neix l'arxivística com a ciència auxiliar de lahistòria amb un caràcter marcadament instrumental.
o El factor desencadenant és la implantació dels règims liberals burgesos que va significar la desaparició d’organismes d’antic règim i l’ampliació de l’estructura organitzativa dels òrgans de govern.
o La documentació provinent dels organismes despareguts d'antic règim i de les desamortitzacions del segle XIX (de Mendizabal el 1836 i de Madoz el 1855,especialment) va quedar en mans de l'estat. La major part d'aquesta documentació no tenia utilitat administrativa.
 Aparició de grans institucions d’arxius que recullen la documentació dels organismes desapareguts de l’antic règim.
 Canvi de les pràctiques arxivístiques: es potencia la funció cultural i històrica dels arxius.
 Trascendeix un nou valor: valor secundari o valor històric...