Aserjeñe

Apectes socials i culturals de la UE
Idiomes
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutespels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu. Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: aragonès, asturlleonès, català, espanyol, francès, gallec, italià, ladí, occità, sard, romanès, portuguès i romanx. De les llengües germàniquesdestaquen l'anglès, l'holandès, l'alemany, el frisó, el suec, el danès, el noruec, l'islandès i el feroès. De les llengües eslaves el bosnià, el búlgar, el rus, el polonès, el txec, l'eslovac, el bielorús, l'ucraïnès, el sòrab, el serbi, l'eslovè, el croat i el macedoni. De les llengües cèltiques es parlen l'irlandès, el gaèlic escocès, el gal·lès, el bretó, el còrnic i el manx. De les bàltiques elletó i el lituà i d'altres llengües indoeuropees cal destacar el grec, l'armeni i l'albanès. Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el finès, el lapó, l'estonià i l'hongarès. Del grup de les turco-tàrtares, el turc i l'àzeri. I altres llengües, com la basca, sense saber cap altra llengua de la seva família i llengües planificades o artificials, com l'esperanto (a tots els països europeus),l'ido, l'interlingua i el volapük.

Llengua parlada a Espanya i als països colonitzats pels espanyols. Va començar a parlar a Cantàbria, a la frontera oriental del regne asturià. Dins l'àrea de la llengua primitiva, es distingeixen tres varietats: el dialecte muntanyès, corresponent a Cantàbria, el dialecte del SE, marcat per la influència navarrès-Rioja, i el burgalès, que, des del s. X,representa el focus d'innovació lingüística. Des de fins del segle XI es va iniciar l'hegemonia política castellana sobre els regnes veïns, fet que va comportar una influència creixent sobre els romanços laterals (asturià-lleonès i navarrès-aragonès) i meridionals (parles mossàrabs). Com a conseqüència de la Reconquesta i de la colonització d'Amèrica, va anar estenent pel S i fora de la península Ibèricai va constituir els subdialectes andalús, murcià, extremeny, canari i les varietats de l'espanyol d'Amèrica. La Reial Acadèmia Espanyola va mantenir el terme castellà fins a 1924, data a partir de la qual el alterna amb el d'espanyol per a designar la llengua nacional d'Espanya i dels països hispanoamericans. En rigor, hauria de reservar l'ús de castellà per a designar el primitiu romanç que esparlava en el regne de Castella o els seus actuals modalitats dialectals (burgalès, alabès, soriano, La Rioja). 

Llengua romànica parlada a Galícia. En l'actualitat, el gallec es parla a les províncies de La Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra, i en la part més occidental de les d'Astúries, Lleó i Zamora. Amb l'antiga parla portuguesa del N del Duero, formava el complex galaicoportuguès, deldesenvolupament històric deriva el portuguès modern. En la seva evolució posterior, el gallec s'ha diferenciat d'aquest últim idioma i ha perdut la nasalitat de les vocals, ha conservat les terminacions en an i on, davant l 'any del portuguès, i ha perdut certs sons sonors. També ha experimentat una forta influència de l'espanyol. Els dialectes bàsics del gallec són l'occidental i l'oriental, elprimer s'estén per la franja de la costa atlàntica i es manifesta en la seva integritat en la part S d'aquesta zona (gallec sud-occidental), mentre que la part N el dialecte nord-occidental representa la transició al gallec oriental. El segon comprèn el centre i l'E de Galícia i inclou el gallec exterior. 

Llengua romànica parlada a França, Luxemburg, Mònaco, una part de Bèlgica, Suïssa i Canadà,...