Atletisme

1- Historia de l’atletisme

- L’atletisme és considera l’esport més antic del planeta. Hi ha diverses teories que apunten a l’any 880 aC com a data d’inici de l’esport, però la teoria més acceptada és la del 776 aC perquè són els primers jocs dels quals s’han trobat escriptures que ho demostren.
- A l'estadi d‘ Olimpia els atletes començaven als 12 anys l’entrament i la preparació física a lapista, on hi havia proves diferents a les actuals, per exemple s’hi contemplava la lluita, boxa, pancraci (una combinació de les dues anteriors), carreres de quàdriques, els llançaments de disc i javelina, curses de velocitat, salt de llargada....
- Amb l’arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent interès. L’any 394 dC l’emperador romà Teodosi I el Gran els va abolir ja que erenconsiderats pagans.
- Fins a mitjans del segle XIX no es van reprendre a Anglaterra, on havia crescut l‘ interès pels esdeveniments esportius, i per tant, també per l’atletisme.
- Als Estats Units al 1868 es va fundar el primer club d’atletisme. Això va fer que Europa i Amèrica s’interessessin.
- Tot i això no va ser fins els jocs d‘ Estocolm, al 1912 que no es van començar a cronometrar les carreres.- El 20 d’agost del 1913 es va fundar la Federació Internacional d’ Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. (Els fundadors van ser 16 països, però actualment ja l‘ integren 137).
- Al 1976 es va acordar que tots els rècords i proves s’expressin de forma mètrica ja que era la unitat del (SI= sistema ineternecional), i axì tothom faría servir la mateixa unitat.
- Les proves a l’atletismes’acostumen a classificar en tres grans blocs:
.curses (velocitat, tanques, resistència, marxa, relleus...)
.concursos (salts i llançaments)
.combinades (decatló i heptatló).
a) Curses
Les curses o concursos són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distància determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible.Hi ha algunes curses on en comptes de recorre una distància determinada el més important és el temps. Les més importants són:
* 100 m, 400 m, 1500 m, 10000 m, mitja marató i la marató.
* Tanques i obstacles: 110 mt, 400 mt i 3000 obstacles.
* Marxa.
* Relleus: 4x100 m i 4x400 m.
-Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys. De talmanera que els 50 metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 són categoritzades en aquest grup. Aquestes carreres es caracteritzen perquè l’atleta comença la carrera ajupit als estrebs (més coneguts com a starting o tacs de sortida, la sortida és molt important i consta de tres parts: el preparats, gestos, ja!)) que l’ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestescurses pot ser decisiva. L’atleta no escasseja en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser l‘ única excepció és a la prova dels 400 metres, on l’atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.
*Rècord de carrera de velocitat 100m masculí: Usain Bolt 9’58s ( 16 agost 2009)
*Rècord de carrera de velocitat 100m femení: FlorenceGriffith-Joyner 10’49s (16 juliol 1998)
*Rècord de carrera de velocitat de 1500m masculí: Hicham el Guerrouj 3h 26min (14 juliol 1998)
*Rècord de carrera de velocitat de 1500 femení: Yunxia Qu 3h 50min 46s (11 setembra de 1993)

-Les carreres de mig- fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses més populars són la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. Enaquestes carreres l’atleta segueix una estratègia prèviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distància, també hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat. En aquestes proves no es comença amb starting, sinó de peu, i es col·loquen en una línia corba de la pista, sense carrer únic; l‘ única excepció són els 800 metres llisos on si que es...