barris cooperatius

Barris cooperatius, elements per al debat
Com podem crear barris cooperatius? Quin paper hi pot jugar Eticom Som Connexió?
A propòsit de les jornades Ciutat Comuna que han tingut lloc aquest cap de setmana a Can Batlló. Tot seguit faré un intent de sistematització de la principal pregunta que ha guita la sessió matinal del dissabte. En el debat hi havia més punts, però aquest ha estat l’eixcentral sobre el què ha girat la sessió.
Com podem fer barris o pobles cooperatius.
A continuació exposo un seguit d’impressions personals barrejades amb algunes de les que he pogut recollir en el debat per grups organitzat (no totes perquè he hagut de marxar abans d’acabar, per tant segur que manquen observacions). A més, segur que de les jornades en sortirà algun document de síntesi de lesaportacions de tots els grups de debat molt més ric i extens que aquest.
La pregunta és clara, com podem crear barris cooperatius? No pretenc donar la resposta, però si posar en ordre algunes de les idees que tinc i les que han sorgit en el debat.
Connectivitat:
El valor afegir que aportem les cooperatives, en essència, és el factor relacional. Una cooperativa és una forma jurídica i com diu uncompany, l’hàbit no fa al monjo. Ser cooperativa i ser cooperatius implica treballar des d’unes relacions personals diferents a les que estem acostumats en les mercantils. La força de la cooperació rau en les relacions entre les persones. Horitzontals, igualitàries, solidàries, flexibles: aquests són alguns dels adjectius que podem aplicar a les relacions personals en les cooperatives.
*Els barriscooperatius, doncs, no són aquells formats per moltes cooperatives, sinó aquells en que les seves cooperatives es relacionen entre si* amb unes relacions amb els mateixos adjectius citats anteriorment.
El *potencial transformador del model rau en les relacions*, en ser
capaços de teixir xarxes de persones, cooperatives i entitats. De res serveix tenir moltes cooperatives com illes, ja que totesfaran la guerra per la seva banda i tendirem a competir més que no pas a col•laborar.
Aquesta xarxa del barri cooperatiu és molt més capaç de donar respostes a les necessitats del barri de forma integral, és molt més capaç de detectar-les i de denunciar-les. La connectivitat i, en definitiva, la comunicació entre els nodes de la xarxa ha de permetre actuar de forma conjunta a partir d’una diagnosicompartida de necessitats socials i econòmiques. D’aquesta diagnosi n’ha de sortir una orientació estratègica compartida i cooperativa encarada a satisfer aquestes necessitats detectades col•lectivament.
Aquesta xarxa de barri cooperatiu, a més, pot permetre reduir costos consumint de forma col•lectiva determinats serveis.
Un barri cooperatiu, doncs, hauria de ser un barri on les sevescooperatives i associacions estiguin fortament connectades entre sí, amb relacions dinàmiques i fluides. On es generi una xarxa compartida, on es generi comunitat i treball en xarxa; és aquí on comença la transformació social.
Arrelament:
De forma evident, un barri cooperatiu no pot sinó estar arrelat al seu territori. També ho han d’estar les persones que conformen aquest barri. Ja no es tracta nomésd’una qüestió pràctica de coneixement dels recursos i institucions, que també. Es tracta d’un component identitari que permeti les dinàmiques de treball compartit. No parlem d’identitats nacionals ni excloents, sinó d’aquelles que permeten la identificació amb l’altre i posar-se a treballar plegats. La solidaritat no pot sorgir sinó és en un context d’identificació i reconeixement mutu.
Hi hatambé el component relacional, com s’ha dit abans. Treballar les relacions (entre persones, entre cooperatives i entre actors diversos) per poder generar les dinàmiques necessàries és una qüestió de temps, l’arrelament a un entorn no es pot deslligar de les relacions que s’hi estableixen.
Això ha generat algun dubte:
En un context com l’actual, i el que vindrà, on moltes persones tindrem una...