Benjamin

Walter Benjamin. La obra de arte en la época de su

reproductibilidad técnica








Les obres d'art són susceptibles a ser reproduïdes, deixant així de ser obres úniques, originals iirrepetibles.


Les reproduccions de les obres daten de l'edat mitja, quan es van començar a fer copies de documents sagrats o religiosos, aquestes tècniques s'han desenvolupat al llarg de lahistoria, un clar exemple es la litografia que més tard va ser reemplaçada per la impremta.


En aquest assaig Walter Benjamin ens planteja el concepte d'aura i la pèrdua d'aquesta en les obres d'artcontemporànies. L'autor ens defineix l'aura com a allò que ens fa aixecar els ulls per observar l'obra d'art, allò que té una obra d'art d'únic i original que pot arribar a transmetre sensacionsinexplicables, allò obscur i misteriós que te cada obra.


El que Benjamin ens explica es la pèrdua d'aquesta aura en les reproduccions i copies de les obres, aquestes copies perden la sevaoriginalitat, el seu « aquí i ara »i el seu valor útil així com la pèrdua de la unió entre tècnica i tradició.


Benjamin critica la nostra societat com a una societat de masses amb la necessitat detenir accés a qualsevol creació, trencar el concepte de llunyania i aixo s'ha anat aconseguint mitjançant les reproduccions en masses i actualment també podríem parlar d'Internet com una altre einad'accès.


Benjamin també fa referencia a la fotografia i al cinema com a pèrdua de l'aura en l'art, per l'autor el film es la representació de la modernitat, una obra d'art amb una gran capacitat deser millorada, i de la mateixa manera poc autentica.


El cinema a estat i es creat per una comunicació massiva, deixant de banda la originalitat de l'individu, perdent l'aura que en aquest cashauria de ser l'espectador, i que passa a ser la càmera o la aura artificial anomenada personality.


El cinema té la capacitat de projectar qualsevol obra d'art i oferir a l'espectador un...