Biografía san benito de nurcia

Benet de Núrsia (Núrsia, 480 – Montecassino, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que van donar origen a l'orde benedictí. Considerat com a pare delmonaquisme occidental, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
De família noble de la regió romana de Núrsia, nasqué cap al 480 en la ciutat d’umbra, fill d'Anici, capità general delsromans a la regió, i de Clàudia Abondantia Reguardati, noble. Quan la mare morí, Benet i la seva germana Escolàstica foren confiats a la dida Ciril•la. Als dotze anys, Benet fou enviat a estudiar lletres ipotser dret a Roma, però adonant-se de la vida libidinosa dels seus companys i, en general, de la mala vida a la ciutat, l'abandonà i decidí retirar-se a fer vida eremítica per lliurar-se a Déu.
Als17 anys, amb Ciril•la, es retirà a la vall de l'Aniene, prop d'Affile. Després, sol, visqué en una cova de Subiaco (prop de Tívoli), al mont Taleo (avui la cova forma part del Monestir del SacroSpeco). Hi visqué tres anys, fins a la Pasqua del 500. Llavors acceptà guiar altres monjos, ja que havia estat elegit abat de Vicovaro. Pel rigor de la disciplina que hi va imposar, i per enveges, algunsmonjos intentaren enverinar-lo i Benet tornà al seu retir de Subiaco.
Hi visqué durant trenta anys, predicant l'evangeli i, cada vegada més conegut a la comarca, acollint els nombrosos deixebles quevolien seguir-ne l'exemple. Per organitzar aquesta comunitat, creà tretze petits monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la vil•la imperial de Neró al costat del llac artificial que tancaval'Aniene. Cada comunitat tenia dotze monjos i un abat, tots sota la guia espiritual del mateix Benet. Tingué principalment dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid que continuaren la seva tasca aSubiaco.
Entre 525 i 529, i després d'un nou intent, per part dels clergues de la zona, d'enverinament (amb un pa enverinat) i de que els foren enviades prostitutes per temptar els monjos, Benet decidí...