Biologia transgenics

LLIBRES
El cerebro erótico, rutas neurales de amor y sexo, Adolf Tobeña Ed. L’esfera dels llibres
La tempestad del enamoramiento
En les seves fases inicials, l’enamorament compartit és un episodi d’eufòria dual. Un èxtasi sincrònic que va acompanyat d’errors en el discerniment de la realitat circumdant i d’un encapsulament perceptiu molt peculiar. Els enamorats emprenen un viatge exclusiu quees nodreix de mirades absortes i d’intercanvis tàctils i secretoris que unes urgències difícilment endarreribles imposen amb assiduïtat. La passió romàntica és una bogeria transitòria, un desassosegament mental i gonadal apressant que qualsevol especialista psiquiàtric podria etiquetar d’episodi hipomaníac o amb epítets encara pitjors per als casos més estrepitosos.
Tot això no té res d’estrany,perquè la sintonia entre dos éssers que apareix durant l’enamorament, es nodreix d’uns estats d’ànim molt singulars. Els amants experimenten grans quantitats de goig i entusiasme, desprenen i es contagien d’una confiança il·limitada, són capaços d’apreciar les qualitats més sublims en les situacions més insulses o en les conversacions més vulgars, mostren una propensió insuperable a quedar-seembadalits, en desconnexió total respecte l’entorn i menyspreen, sense immutar-se, els obstacles e inconvenients que esperen a la cantonada més propera. Si afegim a tot això una dràstica reducció de la necessitat de dormir i de menjar, una considerable tendència a la hiperactivitat, i una sorprenent resistència al cansament, tenim, en conjunt, una fotografia bastant similar als síndromes induïts perla ingesta aguda de cocaïna o d’amfetamines.













El santuari cerebral
L’hipotàlem és una zona particularment estreta i compacta de la base cerebral. Està constituïda per dos cossos semblants a un parell d’olives situades a ambdós costats de la línia mitjana encefàlica, en el centre mateix de la base del cervell. Just darrere seu apareixen les estructures que formen el troncencefàlic i que donen lloc, més avall, a la medul·la espinal. Just per sota, mantenint una connexió íntima amb aquest, es despenja la glàndula pituïtària (hipòfisi), que ja no és pròpiament un territori neural. Per localitzar l’hipotàlem, de manera aproximada, hem d’imaginar-lo situat al centre de l’esfera cranial i podríem arribar fins a ell penetrant en línia recta i lleugerament descendent,des l’arrel del nas entre ambdós òrbites oculars.
A sobre de l’hipotàlem es troba el tàlem, un gran conglomerat ovoïdal de neurones que es troben disposades de manera organitzada i que actuen d’estació d’enllaç per pràcticament totes les senyals que arriben al cervell. El tàlem participa en funcions mentals més subtils: ajuda als immensos territoris de l’escorça cerebral a descodificar iinterpretar el món i a poder navegar per ell conscient i lliurement. En canvi, les neurones que treballen a l’hipotàlem a qüestions molt més prosaiques, encara que no menys importants.
A l’hipotàlem es realitzen decisions crucials per a la regulació de la gana, la set, el son o el manteniment de la temperatura corporal. Mencionem només quatre funcions per donar una idea de rellevància del treball que esrealitza en aquest punt. Els neuròlegs del primer terç del s. XX ja van considerar l’hipotàlem com la sala de màquines principal de les funcions “instintives”. Potser per això mateix van tendir a deixar-lo de banda en les prioritats investigadores, per poder concentrar-se en aptituds molt més elevades con el llenguatge, la motricitat fina o la percepció visual.
Van ser els endocrinòlegs elsprimers a rescatar-ho de l'ostracisme al que ho havia relegat la neurologia beata, quan van dilucidar les restes reguladores de les múltiples secrecions comunals que elabora la pituïtària. La hipòfisi és el gran centre de comandament de tot el sistema endocrí. En bona mesura, el treball secretor de les diverses glàndules del cos (la tiroide, el pàncrees, les suprarenals els ovaris o els testicles)...