Blanco

BIBLIOGRAFIA
• HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA, Ed. 62, S.A. / Ediciones Orbis, S.A.
Vol. III, Segle XX: De la guerra civil als nostres dies “Literatura i societat, I i II (1939-1968)” Enric Gallén
• ALOMA, Edicions 62, sèrie EL CANGUR
(Mercè Rodoreda)
• GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA (1988)
Vol. XXI “Rodoreda i Gurguí, Mercè”

OBRES MÉS REPRESENTATIVES
En la trajectòrialiterària de Mercè Rodoreda es pot establir una línea divisòria en relació a les obres que va escriure abans i després de l'exili. Totes les novel·les escrites anteriorment a la seua marxa a França foren totalment repudiades per ella, amb l'única exepció d'Aloma, amb la qual va guanyar el premi Crexells, escrita en 1938 i reelaborada en 1969, una novel·la psicològica i ciutadana, centrada en unpersonatge femení, que marcarà el punt de vista dominant a tot el text, i situada en un context historicosocial precís i concret: la Barcelona convulsa de 1934. L'obra ressegueix un any crucial en la vida d'una adolescent que descobreix l'amor i que el viu amb la barreja ambigua d'atracció i repulsió pròpia de la seva edat. Està expressada en un estil poètic i simbòlic.
En aquesta mateixa orientaciósorgeix la gran obra de Rodoreda, La plaça del Diamant (1962), novel·la psicològica, històrica i simbòlica, on el llenguatge d'una dóna del poble llano barcelonés transmet amb singular eficàcia la seua crònica de la vida cotidiana tenyida per reflexos de la guerra civil i estil naturalista.
Quatre anys més tard, amb el Carrer de les Camèlies (1966) va guanyar el premi Sant Jordi, el de la Crítica iel Ramon Llull.
A mitjans dels anys 70 va retornar a Catalunya, on va acabar la novel·la Mirall Trencat (1974) que tracta d'una profunda meditació sobre la mort que parteix d'uns plantejaments només aparentment realistes. Novel·la tancada, té una mort omnipresent que condiciona i marca la intimitat de tots els personatges, l'element nuclear al voltant del qual girarà tot l'enfilall de records delsdiversos membres de l'univers familiar dels Valldaura.
Amb la seua primera obra de l'exili, Vint-i-dos contes (1958), va trencar el seu silenci després de vint anys i, va guanyar el premi Víctor Català.
El 1980 publica les proses Viatges i flors, amb la qual li és concedit el premi Crítica Serra d'Or i premi Ciutat de Barcelona.
La meva Cristina i altres contes (1976), són relats ambigus i degran simbolisme que giren molts d'ells al voltant d'un tema corprenedor per força: la metamorfosi. El món que apareix en aquestes inquietants narracions és un món tancat, on els personatges envelleixen i moren. S'accentua el subjectivisme i crea un univers de ficció que sovint s'aparta de la realitat concreta i quotidiana i esdevé un món misteriós, fantàstic i esotèric.
Jardí vora el mar (1967)està formada per un nou recull de contes. Una novel·la que es situa a cavall entre el realisme mític de les novel·les anteriors i el misticisme simbòlic que impregnarà totes les obres de vellesa. L'obra protagonitza un vell jardiner que observa la vida amb el distanciament que l'edat li permet i que introdueix una nova realitat: la mort.
Quanta, quanta guerra... (1980) és una estranya novel·la al'estil de les > dels romàntics alemanys; un viatge iniciàtic amb totes les fases i ritus característics d'aquests itineraris.
El 1986 es publica La mort i la primavera, una novell·la pòstuma i inacabada, on la mort hi torna a tenir una presència aclaparadora, és una mena de testament literari de Mercè Rodoreda, que morí justament una primavera, la de 1983.
MOVIMENT LITERARI
Amb el final de laguerra civil, l'any 1939, hom inaugurà una nova etapa històrica que, des del primer moment, es caracteritzà per una decidida voluntat política de les autoritats de règim franquista d'españolización de les formes de vida i de cultura catalanes.
Entre 1939 i 1953, la situació de l'escriptor català vingué marcada per una sèrie de factors prou exepcionals. Sense cap possibilitat d'esdevenir un...