Bob Dylan




Hi havia una vegada un poble petit de la muntanya en el qual totes les famílies que hi habitaven eren pobres, ja que subsistien amb els animals que els caçadors, els homes de la casa,aconseguien caçar.
Era hivern i s’aproximava el Nadal, però els nens, nenes i dones del poblet estaven acostumats a no rebre regals, inclús no ficaven cap adorn de Nadal ni cap tipus de decoració. El pobleera molt trist, i més en aquell moment, que tots els arbres estaven pelats i sense fulles.
Els homes de les famílies, que eren molt bones persones, van decidir que aquest Nadal seria diferent isolament havien de trobar una bona idea per aconseguir donar regals a les seves famílies i alegrar una mica l’aspecte del poble, ja que era una època especial en la que havia d’haver-hi un entorn agradablei regals per a les famílies. Van donar-hi moltes voltes a l’assumpte i després de molts mals de cap van arribar a la conclusió de que en cap família hi havia un animal domèstic a casa, una mascotaalegraria a tota la família i era el més econòmic ja que ells eren caçadors i podrien capturar qualsevol animal gratuïtament. Van decidir que l’animal idoni per regalar era el conill, i així ho van fer.Les famílies estaven molt contentes amb els conillets, i les dones, que eren molt bones teixint, van fer uns llacets de colors per als conillets.
La idea dels caçadors havia estat tot un èxit, peròla cosa no es va quedar així, perquè una de les dones va tindre una idea brillant, teixir peces de roba amb el logo del conillet amb el llacet.
Les peces de roba van agradar molt a uns turistes quevan veure a molta gent del poble amb aquest logo a la roba, i es va anar estenent fins que les botigues van demanar al poble que les hi teixissin peces de roba. Les peces més demanades eren lescalcetes, ja que molta gent les trobava molt eròtiques. Gràcies a això el poble va passar a ser un poble amb més recursos i ric.
Els propers Nadals van ser més abundants en regals i amb un paisatge més...