Calcular el valor de les existències finals pels mètodes FIFO i PMP.

Solucions i pautes correcció activitats Lliurament 2 PART PRACTICA
1. Una empresa artesana de producció de sabons porta el control de les entrades i sortides del magatzem de matèries primeres que es pot veure en el quadre següent
Es demana: Calcular el valor de les existències finals pels mètodes FIFO i PMP.
a) FIFO (1 PUNT)
Data
Concepte
Unitats
Preu unitari
01/07
Existènciesinicials
50 kg
5 €/kg
05/07
Compres
100 kg
8 €/kg
15/07
Consum
90 kg

18/07
Compres
60 kg
9 €/kg
20/07
Consum
80 kg

Data
Concepte
Entrades
Sortides
Saldo


unitats
preu
total
unitats
preu
total
unitats
preu
total
01/07
Existències inicials
50
5
250



50
5
250
05/07
Compres
100
8
800



50 100
5 8
250 + 800 = 1.050
15/07
Consum



50 40
5 8
250 +320
60
8
480
18/07
Compres
60
9
540



60 60
8 9
480 + 540 = 1.520
20/07
Consum



60 20
8 9
480 + 180
40
9
360
20/07
Existències finals






40
9
360
b) PMP (1 PUNT)
Data
Concepte
Entrades
Sortides
Saldo


unitats
preu
total
unitats
preu
total
unitats
preu
total
01/07
Existències inicials
50
5
250



50
5
250
05/07
Compres(1)
100
8
800



50100 150
5 8 7
250 + 800 = 1.050
15/07
Consum



90
7
630
60
7
420
18/07
Compres(2)
60
9
540



60 60 120
7 9 8
420 540 960
20/07
Consum



80
8
480
40
8
320
26/07
Existències finals






40
8
320
1
Càlculs dels PMP (1) Compres ((50x5)+(100x8))/150 unitats = 7 (2) Compres ((60x7)+(60x9))/120 unitats = 8
2. Calcula la comanda òptima i la resta d’indicadors delmodel de Wilson per a una primera matèria d’una empresa productora que presenta una demanda anual de 40.000 unitats, un preu de compra de 9 €/unitat, un cost per comanda de 5 € i una taxa de cost de magatzem de l’10 %
El model de Wilson o de comanda òptima tracta de determinar, sota determinades condicions restrictives, el volum de la comanda que s’ha de realitzar per optimitzar el sistema degestió d’inventaris: minimitzar els costos de gestió de les existències i reduir els riscos de ruptura d’estocs.
Aquesta comanda òptima es calcula matemàticament trobant un mínim de la funció de costos totals de gestió dels inventaris. L’expressió algebràica resultant és la següent:
on Q* ◊ volum de la comanda òptima s ◊ costos necessaris per fer una comanda D ◊ demanda anualesperada de producte r ◊ cost dels diners invertits en existències ( en % ) p ◊ preu unitari del producte
A l’enunciat de l’exercici, D=40.000unitats s=5€/comanda r=10% (0,11peru) p=9€/unitat de manera que
Q* = 2x5x40.000 = 666,66unitats (0.5 PUNTS) 0,1x9
És a dir, cada comanda que es faci haurà de ser d’aproximadament 666 unitats. A partir de la comanda òptima es calculen els altres paràmetresdel model:
Nombre de comandes N = 40.000 = 60,06 comandes a l'any (0.25 PUNTS) 666
Càdencia òptima o
temps
entre comanda i
comanda
T = 365 = 6,07 dies (0.25PUNTS) 60,06
CONCLUSIÓ:
2
L’empresa minimitzarà els seus costos totals de gestió d’inventaris si fa comandes de 572 unitats cadascuna. Això li suposarà fer unes 53 comandes a l’any, amb un període de 7 dies entre comanda icomanda.
3. Calcula el punt de comanda d’un producte que té una demanda mensual estimada de 90.000 unitats, el seu estoc de seguretat és de 10.000 unitats i el termini d’aprovisionament és de 10 dies.
El punt de comanda és el nivell d’existències que obliga a realitzar una comanda d’aprovisionament si no volem incòrrer en els riscos de ruptura d’estocs. Aquest nivell dependrà:
-  dels tempsque passa des de que es fa una comanda i es rep ( el temps que triguen els proveïdors en lliurar la comanda ) ◊ termini d’aprovisionament ( d )
-  del consum diari o unitats que “gastem”,”consumim” o “venem” segons les casos en un dia
-  de l’estoc de seguretat que l’empresa vulgui mantenir Així,
Punt de comanda ( PC ) = ( Consum diari x d ) + Estoc de seguretat
A l’exemple:
Consum diari =...