capa


CAPA D'OZO


La capa d'ozó és el nom popular amb el que es coneix la part de l'atmosfera de la Terra on hi ha majors concentracions d'ozó. Ocorre a l'estrat de l'atmosfera i la estratosefèrica,que està a uns vint-i-cinc mil metres d'altitud, per damunt de la zona a la qual volen els avions. L'ozó és un gas format per una molècula de tres àtoms d'oxigen (O3).
A aquesta alçada protegeixla superfície de la Terradels raigs ultraviolats que emet el Sol, filtrant-ne una part d'ells.


Fa uns quants anys es va descobrir que sobre l'Antàrtida hi havia una zona de la cap d'ozó en què laconcentració d'aquest gas era molt més baixa que a la resta. Aquesta zona amb nivells molt baixos d'ozó va rebre el nom de forat de la capa d' ozó i des de llavors, durant uns anys, s'ha observat quecada vegada es fa més gran.
Alguns opinen que la desaparició de l'ozó de l'atmosfera és deguda a uns gasos contaminants emessos a gran escala pels humans. Hi ha d'altres científics que considerenque els forats de la capa d'ozó són fenòmens naturals que s'amplien i es redueixen cíclicament.
L'oxigen en forma d'ozó es forma, principalment entre els 30 km i els 50 km d'altitud, però esconcentra, en un gran percentatge, en la franja que va des dels 2 km fins als 30 km d'altitud i forma una capa anomenada ozonosfera.

Se denomina capa de ozono, a la zona de la estratosfera terrestre quecontiene una concentración relativamente alta1 de ozono. Esta capa, que se extiende aproximadamente de los 15 km a los 40 km de altitud, reúne el 90% del ozono presente en la atmósfera y absorbe del 97%al 99% de la radiación ultravioleta de alta frecuencia.
La capa de ozono fue descubierta en 1913 por los físicos franceses Charles Fabry y Henri Buisson. Sus propiedades fueron examinadas en detallepor el meteorólogo británico G.M.B. Dobson, quien desarrolló un sencillo espectrofotómetro que podía ser usado para medir el ozono estratosférico desde la superficie terrestre. Entre 1928 y 1958...