Capitul

L'Alba, una noia de catorze anys, tornava de l'hort de casa seva amb un cistellet de figues negres i va veure dos nois que es barallaven amb un noi que es deia Dídac, que era el fill de la sevaveïna. Ells es barallaven amb en Dídac perquè era negre. Ells van tirar en Dídac a l'aigua i l'Alba per ajudar-lo també va saltar a l'aigua. Després ells junts van sortir de l'aigua. Quan van sortir del'aigua, van veure que havia passat una catàstrofe. Van veure que tota la gent estava morta i que tots els edificis estaven destruïts.
L'Alba va pensar d'anar al bosc, on ella una vegada va anard'excursió. Va pensar que allà tindrien tot el que necessitaven per viure. En Dídac també estava d'acord amb aquesta idea de l'Alba. L'Alba va fer una llista de tots els aliments que necessitaven per viure.Van anar a les botigues per portar tot el que va escriure a la llista. Van portar material de la ferreteria, coses de menjar (pernil, formatge...), roba i electrodomèstics. Per últim l'Alba va pensarque estaria molt bé si portés un diccionari de medicina Per això, també van agafar el diccionari de medicina. Van guardar tot això en un carretó. Quan estaven a punt de marxar, en Dídac va pensar en elseu ocell que es deia Xica. Va anar de pressa a casa seva per buscar la Xica. Va buscar la Xica i la va portar. En Dídac va pensar que tenia sort que la Xica no estava morta.
Després van marxar capal bosc i van començar a una nova vida en una cova. Quan van arribar, l'Alba es va dutxar. Quan ella es dutxava en Dídac li va dir: "Com és que les noies sou molt diferents?” L'Alba va somriure i vadir que si tots fóssim iguals, no hauria ni homes ni dones. En Dídac després li va dir: “ No et fa res que et pregunti coses?”. L'Alba li va dir: “Em pots preguntar el que vulguis." Després així vancomençar a parlar de moltes coses.
Ara ells estaven molt contents. Cada dia feien servir les coses que van portar des del poble. L'Alba cada dia llegia el diccionari de medicina. Un dia en Dídac...