Castillo de santueri felanitx mallorca

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2015 palabras )
  • Descarga(s) : 4
  • Publicado : 23 de noviembre de 2009
Leer documento completo
Vista previa del texto
LA MASCARADA DEL CASTELL DE SANTUERI 1 de 5

A la vila de Felanitx hi havia un castell roquer, que era d’uns senyors de Felanitx de llinatge Vidal. Se sap que grans fets de guerra no protagonitzà, però de vetlla i esguard contra genovesos, nord-africans i turcs en feu gran serveis. Sobretot feu d’amagatall de reis i partidaris espanyolistes.
Més que mai, després de la seva restauració ambtorres i espitlleres a l’esquerra del frontis de la fortalesa, aferrades a les torres quadrangulars de l’època almoràvide. El darrer fet d’importància que recordam de l’indret abans que caigués en el desús de pasturar-hi ovelles, fou l’emprenyadura d’Antoni Colom i Pere Rosselló, caps dels antireialistes agermanats a la vila, contra Francesc de Burges, protector de menestrals i mercadersricshòmens aprofitaires d’influències al Consell de Ciutat per pagar menys censals i viure a mè-coll dels pagesos i gremis foranis.
Abans, el rei aragonès anomenat Anfós, àlies “El Liberal”, tot i la diplomàtica resistència lleial a Jaume II que feu el castellà de Santueri, Ramon Guillem de Tornalbaix, atorgà plàcet a un altre peix gros, anomenat Alemay de Saoda, que substituí els oficials de castell perhòmens rossellonesos i perpinyanesos i fruí per molts anys les terres de l’Alqueria Blanca sobre les quals tenia domini. Era senyor i llei per sobre el batlle reial de la vila, cosa que provocà més d’una disputa per competències jurisdireccionals.
Amb anterioritat, la propietat fou del comte inversor militar Nuño Sans de Rosselló, que li va prendre a un tal Xuaip. El darrer que se sap d’ell ésque demanà gràcia de vida per mil famílies, mentre algunes, espaorides pels fets dos anys ençà, de les massacres d’ Al-Medina Mayurqa, folles de por, s’estimbaven penyassegats avall del castell amb el cap dins un caduf.
L’etimologia del mot ens remet als primers soldats romans, que sota les ordres del cònsul Quint Cecili, àlies “ El Balearicum”, varen pujar allà dalt, van trobar pedram esbucat dequan aquell indret semblava haver estat un santuari talaïòtic al més pur estil mediterrani. Amb les naus a Porto Petrum i les brunes captives Maioritanes reservades pel retorn de l’exploració, just abans de baixar, algun soldat tingué fugaç pensament perceptiu sobre a la caducitat dels Déus.
Santueri fou un castell per l’estat espanyol posat en venda l’any 1811 i comprat per la família Vidal l’any1921. Nissaga senyoresca felanitxera per jurista i burgesa.
Un dia el senyor, ja de major, demanà com d’altres dies visitar una de les seves possessions. Potser la que més estimava, la que era més idealitzada. I fou allà entre els coscolls d’aquell paratge girgoler on desà la llengua com un aglà.

Antoni Colom i Pere Rosselló
LA MASCARADA DEL CASTELL DE SANTUERI 2 de 5

Les partionsentre els hereus foren complicades, car entre ells s’eren, com quasi sempre, de malentendre i ho deixaren anar. Fins que a una taula de canvi, un germànic d’aquells que conservaren les terres, tot i haver-se desfet la flaçada nacionalsocialista dels seus padrins, i que encara més, havent ocupat l’espai comercial que havia quedat després de l’holocaust, posà en aquella taula 8.500000 €. Tampocs’avengueren els germans, fins i tot es conta d’una oferta també multimilionària del saxó Sir Mike Jagger per adquirir els almoràvides maressos redolant.
Passà el temps i la veritat és que ni uns ni altres posaven una palada de mescla a la vertiginosa torre musulmana que deixà d’escalar-se com a modalitat esportiva al cap d’uns anys per mor d’un ensurt que s’endugueren els magnèssics dits d’un valentgrimpaire amb peus de moix.
I no és que no en posassin de mescla. En posaven i molta a diversos ressorts turístics i viles-palau. Per no parlar dels altres, sols direm que l’hereu petit, Damià Vidal, tenia possessions inmobiliaries per valor de 10.000000 d’€.
Els forans estaven agitats per molts motius:
· La degradació creixent d’una població sotmesa al deute dels censalistes, gravades amb...
tracking img