Català

Llengua i comunicació
Al món es parlen prop de sis mil llengües diferents.
El llenguatge és la facultat que tenen les persones per comunicar-se. La base més característica de la comunicació humana. Les persones, doncs, es distingeixen dels animals perquè poden comunicar-se per mitjà d’un llenguatge articulat, molt més complex que altres sistemes de comunicació. Tots els éssers humans enscomuniquem mitjançant una llengua. Al llarg del dia portem a terme un munt d’accions del llenguatge sigui oral o escrit, verbal o no verbal i cada vegada que el fem portem a terme un acte de comunicació.
El llenguatge humà es diferència de l’animal perquè és fet d’unitats discretes que formen senyals arbitraries o símbols emesos oralment o bé per escrit que permeten al·ludir a coses del present o delpassat, reals o imaginàries. Les combinacions de les primeres segons les regles de cada llengua permeten obtenir un nombre incomptable de les segones i les possibilitats combinatòries creixen encara més si pugem els graons del sentit i ens trobem amb els sintagmes i les oracions.
Funcions del llenguatge
La comunicació és universal, tots els éssers vius necessitem intercanviar informació (elshumans mitjançant el llenguatge verbal i els animals amb diversos mètodes). L’intercanvi d’informació és fonamental per a la vida i és la funció primordial del llenguatge i tots els sistemes de comunicació: informar.
La transmissió d’informació pot ser voluntària, però també hi ha informacions que es transmeten automàticament, o inconscientment. Quan l’intercanvi és voluntari parlem decomunicació.
L’objectiu socialitzador de la comunicació és tan potent que ens comuniquem encara que no tinguem informació que transmetre. Per tant la segona funció del llenguatge és l’intercanvi, integrar-nos en una comunitat.
Objectius | Funcions |
Intercanviar informació | Referencial |
Expressar emocions | Expressiva |
Manar | Conativa |
Interactuar | Fàtica |
Efectes estètics | Poètica |Parlar de la llengua | Metalingüística |

Sistemes de comunicació, signes i elements de comunicació
Quan hi ha intenció de comunicar tots els sistemes tradueixen la informació a sistemes de signes (codis). Els signes(unitats codificades d’informació i de comunicació) poden ser de naturalesa diversa.
La relació entre un signe i la informació que transmet és una relació simbòlica, ja que elsigne és un símbol que té una funció representativa. La relació entre un símbol i l’entitat a què es refereix pot ser natural, quan hi ha una connexió directa entre els dos elements o arbitrària o convencional.
Amb el terme llenguatge ens referim al sistema de comunicació basat en signes lingüístics. Per referir-nos a aquets altres sistemes de comunicació que empren signes no lingüístics parlemde codis comunicatius o sistemes de signes.
Tots els sistemes de comunicació presenten els mateixos elements comuns.
Llenguatge humà
És el sistema de comunicació humana basat en signes lingüístics. En primera instància, pensaríem en el oral basat en les emissions de sons articulades en l’aparell fonador, també es considera llengua el de signes l’escrit i els sistema Braille.
Els signeslingüístics es caracteritzen perquè no es combinen només de manera lineal. La combinació dels signes lingüístics respon a uns principis que no s’han après del tot conscientment: aquests principis configuren el que anomenem gramàtica dels parlants.
Característiques llenguatge humà:
-sistema discret, que consta d’un nombre finit d’unitats que fan possible la produccio d’un nombre infinit d’oracions.-s’organitza en nivells, en el sentit que amb fonemes es formen morfemes amb morfemes paraules amb paraules sintagmes i amb ells oracions i amb aquestes textos.
-és composicional, perquè interpretem el significat del missatge per els diferents trossos de l’oració.
-el llenguatge humà és molt independent de la situació i l’entorn. I el llenguatge es arbitrari perquè no està determinant per la...