charles darwin

Charles Darwin
Charles Robert Darwin va néixer a Sherewsbury el 12 de febrer de 1809. Va ser el segon fill de Robert Waring Darwin, metge de fama en la localitat. A més del seu germà, cinc anys major que ell, Charles va tenir tres germanes també majors i una germana menor. Després de la mort de la seva mare en 1817, la seva educació va transcórrer en una escola local i en la seva vellesa varecordar la seva experiència allí com el pitjor que va poder succeir-li al seu desenvolupament intel·lectual. Ja des de la infància va donar mostres d'un gust per la història natural que ell va considerar innat i, especialment, d'una gran afició per col·leccionar coses (petxines, segells, monedes, minerals).








A l'octubre de 1825 Darwin va ingressar a la Universitat d'Edimburg perestudiar medicina per decisió del seu pare, al que sempre va recordar amb afecte i admiració (i amb un respecte no exempt de connotacions psicoanalítiques). No obstant això Darwin no va aconseguir interessar-se per la carrera; a la repugnància per les operacions quirúrgiques i a la incapacitat del professorat per captar la seva atenció, va venir a sumar-se el creixent convenciment que l'herència delseu pare li anava a permetre una confortable subsistència sense necessitat d'exercir una professió com la de metge. Universitat d’Edimburg
 
Darwin va intentar interessar-se pels estudis eclesiàstics a la universitat de Cambridge, però va perdre el temps perquè majorment i es va dedicar a la caça y als cavalls, no obstant va adquirir coneixements de musica i pintura. Darwin va treure profit del’asistencia voluntària a les classes de botànica que impartia el reverend John Henslow amb el que va establir una amistat que li va aportar un benefici inestimable: d'una banda, al final dels seus estudis a l'abril de 1831, Henslow li va convèncer que s'interessés per la geologia, matèria per la qual les classes rebudes a Edimburg li havien fet concebre veritable aversió, i li va presentar a AdamSedgwick, fundador del sistema cambriano, qui va iniciar precisament els seus estudis sobre el mateix en una expedició al nord de Gal·les realitzada a l'abril d'aquest mateix any en companyia de Darwin, d'altra banda, la qual cosa és encara més important, va ser Henslow qui li va proporcionar a Darwin l'oportunitat d'embarcar-se com a naturalista amb el capità Robert Fitzroy i acompanyar-li en elviatge que aquest es proposava realitzar a bord del Beagle al voltant del món.
John Henslow

Al principi el seu pare es va oposar al projecte, manifestant que només canviaria d'opinió si «algú amb sentit comú» era capaç de considerar aconsellable el viatge. Aquest algú va ser el seu oncle -i futur sogre- Josiah Wedgwood, qui va intercedir en favor que el seu jove nebot complís l'objectiu deviatjar que Darwin s'havia fixat ja mesos abans, quan la lectura de Humboldt va suscitar en ell un desig immediat de visitar Tenerife i va començar a aprendre castellà i a informar-se sobre els preus del passatge. El 27 de desembre de 1831 el Beagle va salpar de Davenport amb Darwin a bord i disposat a començar la que ell va cridar la seva «segona vida», després de dos mesos de desalentadora espera enPlymouth, mentre la nau era reparada dels desperfectes ocasionats en el seu viatge anterior, i després que la galerna frustrés dos intents de partida. Durant aquest temps, Darwin va experimentar «palpitacions i dolors en el cor» d'origen més que probablement nerviós, com potser també ho haurien de ser més tard les seves freqüents prostracions.

El viatge del Beagle

L'objectiu de l'expediciódirigida per Fitzroy era el de completar l'estudi topogràfic dels territoris de la Patagonia i la Terra del Foc, el traçat de les costes de Xile, Perú i algunes illes del Pacífic i la realització d'una cadena de mesures cronomètriques al voltant del món. El periple, de gairebé cinc anys de durada, va portar a Darwin al llarg de les costes d'Amèrica del Sud, per tornar després durant l'últim any...