Ciencia poliica ii

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 43 (10747 palabras )
  • Descarga(s) : 7
  • Publicado : 20 de junio de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
TEXTS I TEMARI:

CIÈNCIA POLÍTICA II

- EASTON
- ALMOND I VERBA
- INGLEHART
- PUTNAM
- ROKKAN I LISPET
- OLSON



TEMA 1: EL CONDUCTISME

El terme conductista, prové de la investigació de la conducta humana.

Així, l’objecte d’estudi del conductisme serà el comportament polític. Buscar l’explicació de la conducte i veure si hi ha una regularitat en el comportament.També, s’aplica al comportament de les élites polítiques. Per tant s’aplica, tan a individus (ciutadans) com polítics, com grups de pressió, terroristes, partits polítics, en definitiva, és aplicable a tot tipus d’elements polítics.

- Origen:

Es tracta d’una escola originalment nord-americana, després de la II Guerra Mundial, als 50.

Apareix contra l’institucionalisme. Aquests eren elsque estudiaven les institucions polítiques formals com la constitució, parlament, legislació..; són contraris al conductisme.

Els conductistes creuen que l’institucionalisme és massa formalista i descriptiva i, per tant, creuen que s’ha d’estudiar com són les coses i no com haurien de ser, ja que l’important és la realitat, no la teoria idealista.

- Antecedents:

El seu antecedent és elpositivisme al principi del segle XX. Aquests volien aplicar a les ciències socials la metodologia pròpia de les ciències naturals, com una activitat separada dels valors.

També, els conductistes usen el mètode científic social, varen agafar del positivisme la seva metodologia. Apareix un canvi en el mètode d’estudi i anàlisi.

Pretenen estudiar la política de manera objectiva. Així, perestudiar la política creuen que existeixen tres tipus d’enunciats analítics:
1. Tautologies útils: redundàncies, repeticions, s’explica per ella mateixa.
2. Enunciats empírics: comprovació d’enunciats. Els resultats s’han de poder demostrar a la pràctica.
3. Resta d’enunciats: no tenen interès per ells. Ex: els enunciats morals.
Els estudis conductistes han de ser molt clars, sistemàtics icoherents, no poden existir contradiccions i incongruències il·lògiques.

Tenim 3 mètodes per a saber que no estem equivocats:
1. Coherència interna: que no existeixin contradiccions, ni elements il·lògiques.
2. Consonància amb teories que expliquen fenòmens semblants.
3. Empirisme, contrastar l’explicació a la realitat.

- Contractació empírica:

Idea d’observar totes les evidènciesd’aquell fenomen. Això enllaça amb les Tècniques d’Investigació Estadística, permet i incentiva una sofisticació tècnica pel que fa a l’estadística de l’època.

- Comprovació:

Popper diu que s’ha de poder comprovar que les teories estan equivocades. Les teories s’han de poder falsar. Es tracta d’un criteri que separa la ciència d’altres maneres de veure la realitat (segons Popper).

Principi defalsabilitat, ja que per exemple, si diem que els goril·les són negres veurem que és fals al trobar el floquet de neu, per tant, és un enunciat falsable, no tautològic.
Les causes s’han de definir de manera independent al fenomen que es vol explicar.

- Crítiques al conductisme:

1. Deixar de banda la majoria d’enunciats, pot ser un error ja que poden no ser conclusius, però pot ser que ensajudin o ens siguin útils per orientar una investigació.

2. La importància de la cosa empírica té un límit evident. A vegades, s’intueix alguna teoria abstracte que després caldrà comprovar. Però, l’empirisme sense una inicial teoria teòrica és com una persona cega que no sap on va ni què vol veure, per tant és necessari pel que fa a l’inicial establiment d’hipòtesi.

3. Independència entreteoria i observació. L’empirisme vol separar les teories de les observacions, per analitzar fredament. Però, cal pensar que abans d’observar la realitat caldrà realitzar una formulació teòrica anterior que ens motivi ha estudiar alguna cosa.

Els hereus del conductisme accepten les crítiques, però segueixen donant major importància a la qüestió metodològica, continuen volen contrastar...
tracking img