Cinics

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1323 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 14 de marzo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
3. L’HERÈNCIA DE SÒCRATES
L’
LL
L

(cfr. llibre pàg. 70)

3.1. CÍNICS (Diògenes de Sínope ss. V-IV aC)

Antístenes (s. V aC) fundador a Atenes de l’escola cínica, va ser deixeble de Sòcrates a qui admirava
- per la seva independència de criteri
- i el poc interès per la riquesa.

El nom cínic prové del gimnàs on Antístenes ensenyava anomenat kinosargo (gos blanc).Aviat, tant l’ensenyament com la vida que portaven va ser motiu perquè els denominessin els gossos.

Qui més sobresortí va ser Diògenes de Sínope que vivia a la plaça pública, dins d’una vella bóta de vi. Vivia amb el mínim a la vista de tothom. Se’l coneix més per la forma del missatge, normalment recorria a exemples provocadors per escandalitzar, que pel contingut.

Característiques delscínics:
- Vida més inspirada en la natura,
- i al marge de la riquesa i de les convencions socials. Calia eliminar les necessitats i cultivar l’autarquia (autosuficiència personal, no depenent de res exterior).

Aquest moviment, donades les seves característiques, no va durar gaire. Però el desencís i l’autosuficiència van deixar rastre en el model de felicitat de les escoles posteriors.3.2. ESCÈPTICS ESCEPTICISME (Pirró d’Elis ss. IV-III aC i Sext Empíric s. III dC)

En la nova situació, aquests filòsofs introdueixen el dubte i un prudent distanciament enlloc de postures molt definides, més pròpies del passat.

Per prevenir-se del dolor humà, els escèptics defensaven l’accés a la inalterabilitat (que ningú m’alteri, poder estar sempre relaxat) (ataràxia). De fet, quanesperem massa de les coses, això genera decepcions que fan sofrir.

El camí per arribar a aquesta pau interior era la suspensió del judici (epojé) sobre la veritat o la falsedat de res, tan en qüestions relatives al coneixement com a la moral ( si no crec en res no em decepciono xq no se’m trenquen les meves espectatives). D’aquesta manera no posaven la confiança en res que els pogués decebre. Tot iel seu relativisme, els escèptics en la pràctica, recomanaven seguir l’opinió majoritària per evitar l’enfrontament amb els costums o les lleis.

L’escepticisme és més un tarannà (filosofia de vida) que una doctrina, que és útil per fer front a èpoques o postures massa radicals.

3.3. EPICURIS EPICUREISME (Epicur de Samos ss. IV-III aC i Lucreci s. I dC)

Epicur denunciava la inutilitatde la filosofia que no posava remei a cap sofriment humà. La seva doctrina fonamental era que el plaer era la clau de la felicitat. Epicur a diferència dels cínics no buscava el canvi de la societat, sinó que més aviat tractava de crear un espai de felicitat en el Jardí d’Epicur, a les afores d’Atenes, aïllat de l’exterior.
Cal cultivar una bona disposició mental per ser feliços. Des d’aquestaperspectiva, ens és necessari un esforç per alliberar-nos d’aquells temors que més pertorben la nostra pau mental. Bona part dels errors provenen d’un coneixement erroni de la realitat o d’una incapacitat per raonar correctament. I la base del coneixement es troba en l’experiència dels sentits. Per això tot coneixement es redueix a sensació i memòria. Aquesta visió materialista de la realitat faadonar de la finitud humana i alguns dels temors que més pertorben als humans com la mort, el destí i els déus, deixen de tenir sentit. ( com l’esser hmà és finit, és a dir, que algún dia es morirà, un no s’ha de preocupar de la mort ni de res de tot això)

La gent imaginava que la seva escola era una orgia constant. Però, Epicur tot i ser hedonista (= posar el plaer com objectiu suprem),considerava que el plaer només porta a la felicitat si és moderat per la raó. D’aquí que parli del càlcul assenyat dels plaers. En aquest sentit, cal preferir els plaers que afavoreixen l’autarquia i no col·loquen la felicitat fora de nosaltres.

Classificació dels plaers:
* Segons la necessitat
- naturals i necessaris (menjar)(supervivència), però amb mesura.
- naturals i no necessaris...
tracking img