Ciutats educadores. experiència de reggio emilia

L’experiència de Reggio Emilia
La Ciutat dels Infants de Tonucci i les Ciutats Educadores
______________________________

Però el cent existeix
“L’ infant és fet de cent. L’ infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar. Cent, sempre cent maneres d’ escoltar de sorprendre, d’ estimar, cent alegries per cantar i comprendre. Cent maneres dedescobrir, cent maneres d’ inventar, cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües ( i encara cent, i cent, i cent) però li'n roben noranta -nou. L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen: de pensar sense mans, de fer sense cap, d’ escoltar i de no parlar, de comprendre sense joia, d’ estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen: de descobrir el mónque ja existeix i de cent li'n roben noranta - nou.
Li diuen que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no van plegades.
Li diuen en definitiva que el cent no existeix.
L’ infant diu: Però el cent existeix.”
Loris Malaguzzi

Una mirada atenta al nostre entorn ens mostra com l’educació i les teoriespedagògiques han anat evolucionant al llarg del temps, s’ha anat canviant en alguns moment de la història, la visió d’alguns corrents pedagògics el concepte d’educació vist des de una perspectiva vertical, per a passar a ser vist des de una òptica més horitzontal.
En aquests article volem donar a conèixer l’experiència pedagògica que es va dur a terme a la ciutat de Reggio Emilia, de la mà del pedagogItalià Loris Malaguzzi i posteriorment el concepte de “Ciutat dels Infants” de Francesco Tonnuci on l’interès de les seves investigacions es centra en el desenvolupament cognitiu dels joves, el pensament infantil i el seu comportament i la relació entre la cognició dels nens i la metodologia educacional.
Per últim farem referència al concepte de “Ciutats Educadores” un moviment que sorgeix ambforça a partir de l’any 1990 i que té com a objectiu recuperar la consideració de les ciutats com a lloc de trobada.

L'experiència pedagògica de la ciutat italiana de Reggio Emilia

Reggio Emilia es va iniciar l’any 1965 pel pedagog Loris Malaguzzi. El seu model pedagògic es basa en la participació activa de les famílies, en el treball coordinat de l'equip d'educadors i en donar molta importànciaa l'entorn de l'escola, entre d'altres aspectes.

40 anys d’història i experiències innovadores, plenes de camins de descoberta, recerca i investigació, han fet de les escoles bressol i els parvularis de Reggio Emilia un referent essencial per als mestres dels infants de zero a sis anys arreu del món.

Prenent com a referent les experiències educatives d’aquesta ciutat, autors importants comLoris Malaguzzi i Francesco Tonucci fan aportacions, a aquesta idea d’educació i comencen a aparèixer els corrents filosòfics sobre les ciutats educadores, tenint com a màxim referent als infants.

“La ciutat dels infants”

Un projecte que el seu creador, Francesco Tonnuci, ha definit com polític, perquè “intervé en el canvi necessari que s’ha de fer a les ciutats per tal que tornin a ser unpunt de trobada”, és una nova filosofia per al govern de les ciutats que involucra tota la ciutat mateixa.
Per a Tonucci, l’Infant, és aquell ésser humà de curta vida, menut, el qual té dificultats psicomotrius ja que està en etapa de creixement i coneixença del seu cos, i aquell que encara no està influenciat per la societat i diu el què pensa sense esperar res de ningú.

Tonucci cita també,“necessitem altres mecanismes per salvar-lo amb els infants com a paràmetre del canvi” i que “la ciutat a la mesura dels infants és una ciutat millor per a tots els que hi viuen” . El seu projecte es centra en dos punts: la participació dels infants en el projecte polític i que els mateixos infants puguin tenir una autonomia a la ciutat, un element que els permet créixer.

Les Ciutats...