Cogito Cartesia

Cogito cartesia
1. L’existència mateix del dubte prova que jo, que dubto, existeixo. La meva existència és la primera veritat clara i distinta. Jo no sóc el meu cos perquè puc dubtar de la sevaexistència. Jo sóc la meva ment- ànima. Sóc una cosa que pensa. No podem fer dependre allò que ja conec amb certesa (que sóc una cosa que pensa) d’altres idees o opinions que han estat rebutjades oanul•lades pel dubte metòdic.
Podem dubtar sobre les il•lusions dels sentits i sobre la confusió entre somni i vigília. De fet, no podem dubtar que no estiguem somniant. O dit d’una altra manera, mai nopodem estar segurs que estiguem desperts. Descartes considera que els òrgans dels nostres sentits corporals sovint resulten poc fiables com a font de saber autèntic. No posa en dubte que tenimexperiències sensorials, però diu que no podem saber amb certesa què les causa.

2. «Coneixement del meu ésser«: el jo, la ment, l’ànima. Cogito -subjecte pensant.
«Imatges coses referents a la naturalesadel cos«: il•lusions dels sentits.

3. En la 2ª Meditació Metafísica, Descartes aplica el dubte al propi dubte. I és llavors quan troba un element que preval al dubte. Si dubto que dubto ésindubtable que segueixo dubtant. El fet de dubtar, encara que m'estigui enganyant, sempre puc tenir la certesa que estic dubtant. I dubtar implica necessàriament que estic pensant; i si estic pensant ésindubtable que estic existint. Per tant estem davant la primera veritat indubtable i inqüestionable: el cogito, la de la meva pròpia existència com una substància pensant. A partir d’aquest criteri de laveritat construirà tot el coneixement: “Cogito, ergo sum”. “Penso, per tant existeixo”.
Una vegada establerta una veritat indubtable, Descartes realitza una profunda meditació analítica delpensar: per ell el dubte desemboca en l'evidència de la realitat del pensament. El contingut immediat del pensament és la realitat existencial del subjecte pensant: el dubte pot afectar a tots els...