Colisseu De Roma O Amfiteatre Flavi

COLISSEU DE ROMA O AMFITEATRE FLAVI


ARQUITECTURA:
CATALOGACIÓ:
1. CATALOGACIÓ:
Nom de l’edifici:
Colisseu de roma o amfiteatre flavi
Arquitecte:
Desconegut (comitent: flavi vespasià, emperador romà )
Cronologia:
72-80 D.C.
Lloc on s’ha construït:
Vall de Colisseu a roma Italia
2. MATERIALS QUE S’HAN UTILITZAT:
Morter cobert de maó irecobert de marbre (marbre travertí), tova i pedra.

3. TRACTAMENT DEL MUR:
L’ exterior era recobert d’estuc, material que assegurava una rica presencia, l’interior era una veritables festa de luxe, a mes passadissos de la graderia, relleus de marbre i d’estuc.

4. SISTEMA CONSTRUCTIU:
Arquitravat i voltat
Dimensiones: 187m (llarg) por 155 m (amplada) i
exterior; i 525 m (perímetrede circumval•lació)
L’ANÀLISI FORMAL
1. ELEMENTS DE SUPORT I ELEMENTS SUPORTATS:
Aquest edifici, de notable complexitat estructural, es basa en una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos que el conformen.
Des de l’exterior s’hi aprecia la utilització d l’arquitectura de voltes típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també sostenen columnesadossades de tipus decoratiu. Els pilar aguanten els arquitraus, els frisos i les cornises que fixen el límit de cadascun dels tres primers pisos.
A l’interior de l’edifici hi ha el gran tresor del Colosseu: la graderia (o càvea)
A mo aprofita els desnivells del terreny, sinó que s’aixeca sobre moltes voltes superposades, recolzades damunt pilastres de travertí. El cor de l’edifici, gràcies aaixò, és ple de quilòmetre de passadissos amb voltes i d’escales; una obra mestra d’enginyeria pensada per garantir el moviment fluid de molta gent. En la seva configuració s’hi va usar la volta de canó la més complexa volta d’aresta.


2. ESPAI EXTERIOR:
Exteriorment la façana s’erigeix sobre un estilòbat (una espècie de podi) damunt el qual s’aixequen els quatre pisos que conformen l’edifici.El primer pis o planta baixa, format per 80 arcades, és d’ordre dòric toscà i en reflecteix les característiques de robustesa i virilitat;
El segon pis es correspon amb l’ordre jònic i es compon de base, fust més esvelt que es dòric i un capitell de volutes que li converteix un aire més delicat;
El tercer pis és d’ ordre corinti, el més elaborat de tots tres, que destaca pelcapitell amb fulles d’acant.
El quart pis i darrer, construït en temps de l’emperador Domicià, presenta un àtic massís, decorat amb lesenes (faixes verticals estretes i de poc gruix) d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquest nivell feia diverses funcions: contribuïa a augmentar-ne la cabuda, proporcionava més ombra a l’interior gràcies a la seva alçada i millorava l’efectevisual que produïa una planta tan gran respecte a l’alçada. En aquest quarta pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava el tendal immens (velàrium) que protegia del sol i de la pluja els 50.000 espectadors que podia acollir l’amfiteatre.

3. ESPAI INTERIOR:

L’interior era una veritable festa de luxe, una obra d’art: als intercolumnis del segon pis idel tercer hi havia estàtues, passadissos de la graderia, relleus de marbre i d’estuc.
La graderia que envolta l’arena (74 m per 46 m), l’espai circular central on es feien les celebracions. Domicià va fer construir sota l’arena la segona obra d’enginyeria que creà escola: un subsòl dissenyat per agilitzar l’espectacle. Així, les feres eren conduïdes a l’arena amb ascensors (tiratge manualmitjançant una politja); hi havia enginyosos passadissos i escales o corredors voltats i també una estudiada distribució d’ habitacions i cambra, a més, s’hi va instal•lar un sistema impermeabilitzat de conducció d’aigua per transformar l0arena en una gran piscina (d’1,5 m de profunditat) per a les batalles navals (naumàquies). Aquest magnífic subsòl era cobert amb un empostissat fàcilment...