Comentari crític de l’article “aproximación a la transexualidad como noción científica” de mariela castro espín

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 10 (2282 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 3 de octubre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Comentari crític de l’article “APROXIMACIÓN A LA TRANSEXUALIDAD COMO NOCIÓN CIENTÍFICA” de Mariela Castro Espín
Mariela Castro refereix en el seu article[1] una breu història de la transsexualitat. Mostra com no es tracta d’un fenomen actual, propi de les democràcies burgeses o de la decadència del capitalisme, sinó que ha existit des de molt antic i és, a més, de caire objectiu i universal.Des d’un punt de vista “científic”, el transsexual no és un individu hermafrodita, ni un transvestit, sinó un “transgenèric”; és a dir, no és algú que disfressa del sexe contrari, sinó que és una persona que sent que pertany al sexe contrari. Becerra-Fernández defineix la transsexualitat com «la insatisfacció resultant del conflicte entre la identitat de gènere i el sexe assignat[2]» Aquesttrastorn de la identitat de gènere caracteritzat per la insatisfacció permanent amb el sexe biològic i el clar desig de modificar-lo emprant la tecnologia sanitària disponible, Norman M. Fisk l’anomenà “síndrome de la disfòria de gènere”. L’ OMS el considera una “patologia mental” i també es troba recollit des de l’any 1980, en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels trastorns mentals (DSM-III) del'Associació Americana de Psiquiatria, la referència internacional més citada per descriure els trastorns psiquiàtrics. Remarca com des de la infància, la identitat mental dels transsexuals és diferent a la genital: dones que se senten "atrapades" en cossos d'home, i homes que se senten "atrapats" en cos de dona. I que per això cal ajudar-los a “adaptar” el seu cos al sexe que ells se sentenpertànyer. Basa les seves argumentacions en l’autoritat de Master i Johnson, entre d’altres autors de “reconegut prestigi entre els especialistes”. Cita també a Becerra-Fernández, un altra autoritat en el camp de la psiquiatria, el qual afirma que una persona transsexual sent que la seva identitat sexual està en conflicte amb la seva anatomia sexual perquè pateix una disconformitat entre el seu sexebiològic i el seu sexe social i el sexe psicològic. Per tant, queda sobradament demostrat que una dona transsexual és aquella que neix amb anatomia masculina i que un home transsexual neix amb anatomia femenina. I que als transsexuals se'ls ha de reassignar el sexe amb el qual se senten identificats i no el que erròniament tenien al néixer. Conclou que es tracta d’una “evidència mèdica” i que eltranssexual requereix per ser feliç i dur una vida social satisfactòria el que Harry Benjamin va anomenar «cirurgia de conversió», és a dir, una intervenció quirúrgica que permet modificar els genitals per tal “d'ajustar la ment al cos.”

Ara bé, ens podem preguntar, si en moltes d’aquestes persones es dona el desig d’optar per un procés de reassignació de sexe mitjançant cirurgia de reconstrucciógenital, no n’hi ha també d’altres que han optat per viure coherentment amb els seus sentiments sense tenir consciència d’estar “mentalment pertorbats” ni viure esperant un diagnòstic psiquiàtric que els posi en llista d’esperar per ser “alliberats” quirúrgicament dels seus genitals?

Seguint a J.A. Nieto[3], veiem que A Mariela Castro parteix d’una correspondència entre el cos, la identitatpsicològica de gènere i el desig sexual, de manera que en la seva exposició sembla evident i inqüestionable que sempre cal adequar el cos, especialment la genitalitat, a la identitat de gènere. Pressuposa que totes les persones transsexuals tenen com a única meta la intervenció quirúrgica, la qual cosa no és ni evident, ni objectiva, ni universal, ni necessària.
Hi ha, com he dit, transsexualsque senten que el seu cos no està d’acord amb el seu sentiment i amb la seva ment però que volen desenvolupar-se d’acord amb el gènere que senten com a propi sense passar pel quiròfan. També són molts els especialistes que pensen que la transsexualitat no és cap malaltia i que l’etiquetatge clínic dels transsexuals és una forma més de transfòbia imposada pel poder social i polític.
Seguint a...
tracking img