Comentari de text: marina, carlos ruiz zafón

El llibre del qual es desenvoluparà el següent comentari de text, va ser creat per Carles Ruiz Zafón (Barcelona, 25 de setembre de 1964), i és un dels autors més llegits i més reconeguts del panorama literari actual. L'obra que tractarem en aquest cas és Marina (1996 -- 1997).
A primer cop d'ull, i des de la primera línia, observem que el punt de vista és intern, on el narrador és elprotagonista de l'acció, i relata allò que veu, que sap, que pensa, que opina o que sent. ().
Ens trobem que l'espai on es narra l'acció, el principal, és la ciutat de Barcelona, però si concretem, ens adentrem a zones del barri de Sarrià, el barri Gòtic i fins i tot sortim a la platja d'un poble al costat del port de Sant Feliu de Guíxols, on es produeixen alguns moments importants (sentimentalmentparlant). Així doncs, la casa de la Marina, el cementiri de Sarrià, l'hivernacle, el Gran Teatre Reial i l'hospital de Sant Pau, tot i no ser els únics, són els principals escenaris on transcurreixen les accions més importants de la història.
¿Quan succeeix realment la trama? Tot i que Òscar Drai, el protagonista, explica una història que va començar a finals de setembre del '79 i va acabar aprincipis de maig del '80, és explicada quinze anys desprès, és a dir, l'any 1995.
Tot comença quan Òscar Drai, un noi d'uns quinze anys, en una de les seves escapades de l'internat on estudia, acaba a les portes d'una mansió antiga. En sentir una música agradable, i per curiositat, hi entra, i descubreix un vell rellotge que agafa. Quan algú apareix darrere seu, ell s'espanta i fuig corrents, senseadonar-se que encara té el rellotge.
Uns dies més tard, quan es decideix a tornar el rellotge, coneix a Marina, una noia un any més gran que ell, i des de llavors es fan amics. L'Òscar coneix el pare de Marina, Germà Blau, un home molt alt i prim, i que sembla que no gaudeix de molta salut.
L'Òscar, en veure una amiga en Marina, cada cop que pot sortir de l'internat, queda amb ella. Un dia,Marina decideix portar l'Òscar al cementiri de Sarrià, on, el primer diumenge de cada mes, una dona molt misteriosa vestida de negre, visita una tomba que en lloc de tenir nom, té una papallona negra amb les ales desplegades. Quan la dona deixa el cementiri, els nois comencen a seguir-la, i van a parar a un hivernacle molt fosc i misteriós, ple de titelles incomplets fets amb metall, i fusta que pujeni baixen. Allà troben també un àlbum de fotos de persones de totes les edats i sexes amb malformacions i enfermetats cròniques.
Les visites a casa dels Blau es van anar fent diàries per l'Òscar, però hi ha una setmana la qual la Marina i el seu pare marxen a Madrid, ja què ella afirma que en Germà està malalt i necessita tractament.
Durant la seva absència, la dama vestida de negre dòna al'Òscar la direcció d'un pis i el nom de Mijail Kolvenik, i ell hi va. En comptes de trobar-se amb dit home, coneix un home anomenat Benjamí Sentís, qui li explica la història d'una empresa (la Velo-Granell) i de Kolvenik. Sembla ser que Mijail havia mort en un incendi amb la seva dona Eva Irinova. Kolvenik havia sigut un geni en la creació d'articles d'ortopedia i pròtesis médiques, i la seva empresahavia adoptat el símbol d'una papallona negra amb les ales desplegades.
Pocs dies més tard, l'Òscar llegeix al diari la notícia de la mort de Sentís, que havia aparegut a les clavegueres amb les mans amputades. Marina i ell decideixen tornar a l'hivernacle de les figures, on agafen el quadern de fotografies i on descobreixen que els titelles tenen vida i que estan fets amb pell i òssos humans.Desprès van a parlar amb un policia jubilat i després de seguir diverses pistes descobreixen la veritable història de Mijail. Aquest va tenir un germà bessó que va morir als set anys per una malformació genètica. Mijail va experimentar amb cossos humans i ho va continuar fent durant tota la seva vida, intentant buscar una solució per a la malaltia que sabia que portava dins. A Barcelona va...