Comentari Jardí de les delícies

COMENTARI: EL JARDÍ DE LES DELÍCIES. EL BOSCH

Documentació general:
Títol: El jardí de les delícies.
Autor: El Bosch
Cronologia: principis del s. XVI
Estil: gòtic flamenc.
Tècnica: Oli . Pigments de colors barrejats amb oli de llinassa o nou.
Suport: Fusta. Una taula central i dues laterals.
Tema religiós.
Localització actual : Museu del Prado. Madrid.

Anàlisi formal:

El Jardí deles delícies d ’El Bosch és un tríptic sobre taula pintat a l’oli, que representes
el paradís, la humanitat i l’’infern. Pel que fa a la seva estructura predominen les tres
franges horitzontals del paisatge només trencades per la verticalitat de les fonts i les
diagonals i corbes suaus de les figures i objectes que aporten dinamisme. Les tres taules
guarden una simetria, i és l’estany i lafont del mig l’eix central . A la taula central hi ha
cercles concèntrics i a la de l’ infern triangulars més dinàmiques, mentre que la del
paradís predomina la verticalitat. Les portes exteriors del tríptic contenen una
representació de la creació del món, presidit per Déu i amb una inscripció: “A una
paraula seva tot comença”.

Pel que fa al cromatisme, hi ha un domini de la línia per damuntdel color, i el dibuix és
minuciós i detallista . Els colors estan relacionats amb el tema. Així al paradís i al món
predominen els colors freds: verd, blau, groc, en canvi a l’ infern , els colors càlids:
vermells, marrons, ataronjats amb els negres propi d’escenes esgarrifoses. S’ utilitzen
matisacions, gradacions de colors. La llum natural i abundant a les dues primeres taules,
es tornafosca a la taula de l’ infern. Ressalten els cossos nus, lluents i blanquinosos
sobre el paisatge amb petites ombres.
Pel que fa al volum, les figures són planes, ja que ni la llum ni el color contribueixen a
crear corporeïtat. Si hi ha una perspectiva lineal central i elevada. El punt de fuga estaria
situat a les fonts centrals. Per tant es creen diferents plànols que aporten profunditat a lapintura. La composició és tancada o centrípeta, tot i que la pintura sembla no tenir límits
pels costats, però tot sembla girar cap al centre. Pel que fa al moviment si bé el paradís
té un ritme lent, en canvi tant la taula central com la de l’ infern mantenen un ritme

1

ràpid, trepidant que ve marcat pels cossos amuntegats, els moviments en cercle, les
diagonals….L’expressivitat bédonada pels gestos i les postures impossibles dels
personatges més que pels rostres força idealitzats, sense signes d’alegria ni dolor.

Pel que fa a la distribució dels elements a l’obra, la taula del paradís representa la
creació d ’Eva per Déu a partir d’Adam, el paisatge és idíl·lic, ple de roques, vegetació
exòtica i animals reals i fantàstics. Al centre hi ha un estany amb la font de lavida. A la
taula central, que representa el jardí de les delícies, és una continuació de la pintura
anterior a través de l’estany amb 5 fonts que representen els 5 planetes coneguts. A la
zona central la humanitat cavalca sobre animals que representen els seus vicis, envoltat
un petit llac que escenifica el bany de Venus, representada per dones de totes les races.
La resta està formada permultitud d’animals, alguns reals altres fantàstics, i un gran
nombre d’homes i dones amb postures lascives, envoltades d’objectes estranys, esferes
que semblen matrius, aus tropicals, peixos, fruits exòtics, que simbolitzen la luxúria i
vegetals impossibles. El conjunt manifesta una vida llibertina, on les persones s’han
abandonat a l’obtenció del plaer.
Finalment a la taula de l’ infern , a lapart superior es representa una ciutat incendiada,
les aigües de l’estany s’han tornat fangoses. Al centre està representat el dimoni. El seu
cos és un ou foradat, les seves cames són dos troncs d’arbre submergits en barques, el
seu cap format per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre , girat cap a nosaltres,
ens mira fixament. La resta són instruments de tortura que evoquen els...