Comentari

COMENTARI BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

Joan Roís de Corella que va néixer a Gandia el 1435 i va morir a València el 1497 és un dels autors més importants del segle d’or de les lletres catalanes.Normalment escrivia literatura religiosa i doctrinal, però en aquest cas es decanta per una temàtica amorosa que segueix els esquemes de la poesia trobadoresca i l’amor cortès, malgrat que aquestesconvencions literàries ja eren caduques al s.xv.Sembla com si el cavaller fes un divertiment i, alhora, un exercici de nostàlgia d’una època que ja està en plena decadència

El tema del poema és elmal d'amor.L’enamorat apel·la a la mercè de l’estimada, com a últim recurs per seduir-la, ja que ella es mostra cruelment indiferent davant d’un patiment que acabarà abocant-lo a la mort d’amor.

Elsdeu primers versos s’estructuren, d’aquesta manera, en dos quartets i un apariat. Tots ells són decasíl·labs clàssics catalans, amb una cesura de 4 + 6, però cada quartet, rimat de forma creuada(ABBA), descriu un dels dos personatges: primer la garsa, després la merla. Els animals es caracteritzen per la bellesa i la singularitat visual, són dos exemplars que criden l’atenció i pel seu aspectefísic i la seva elegància: “peus”, “ulls”, “celles”, “penatge”, “gest”, “llustre”, “tal perla”. Finalment, l’apariat anuncia l’inici de la cançó i introdueix la percepció d’un nou sentit ,l’oïda: “dolçaveu”, “art ben acordada”, “cant”, “tenor”.La segona part del poema presenta la balada pròpiament dita, amb tres estrofes anisosil·làbiques, que alternen versos octosíl·labs i tetrasíl·labs. El ritme,l’estructura encadenada de la rima (ababa) i l’art menor evoquen la lleugera musicalitat de la poesia popular. Però el contingut de les estrofes no es mostra precisament lleuger, ja que plantejal’argumentació de l’enamorat per tal de persuadir l’estimada.

Les estrofes primera i tercera són iguals des del punt de vista formal i conceptual: desenvolupen la metàfora de la malaltia d’amor amb...