Comentario de texto aglae i les taronjes

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1436 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 31 de octubre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Aglae i les taronges, Els Fruits Saborosos (1906)

Aglae i les taronges, 1906, pertany al recull de poemes més destacat del noucentisme català Els Fruits Saborosos, de l’autor noucentista Josep Carner (1884-1970). El moviment noucentista es caracteritza per l’afany de voler construir una Catalunya, tant en l’àmbit social com cultural, molt més moderna, culta i liberal. Aquest poema pertany al’etapa de Josep Carner en que es consolida com a noucentista, i a més serveix com a model del classicisme apol·lini, a partir de la unió de la natura amb Aglae, nom hel·lenístic, per tractar el tema de la maternitat. Cal destacar que el gènere poètic és el que més va triomfar durant el moviment ja que és el que millor complia els requeriments del arbitrarisme noucentista, és a dir la voluntat decanvi.
El poema està estructurat en 5 quartets alexandrins, dels quals els dos primers inclouen la presentació dels personatges i l’ambient, el tercer i quart quartet mostren el tema i la realització d’aquest, i finalment el darrer quartet conclou la història.
En el present comentari poètic es tractarà el tema i la intencionalitat de la obra, analitzant la seva estructura, tant interna comexterna, que donarà lloc a una presentació de tot el contingut del poema fent referència als principals recursos estilístics i als camps semàntics que presenta. Es finalitzarà el comentari concloent els aspectes més rellevants i presentant una relació de l’obra i l’autor amb altres obres del moviment, així com amb una comparació amb el moviment anterior, el Modernisme.

Aglae i les taronges tracta coma tema principal l’embaràs i la maternitat d’una dona i la ajuda que li proporciona la natura, en aquest cas les taronges, per afrontar la debilitat que sent. Fent referència al nom, cal destacar que Aglae és d’origen hel·lenístic i que per tant juntament amb les taronges, fan referència al classicisme apol·lini basat en els clàssics i en l’harmonia.
La intencionalitat de Josep Carner ésplenament esteticista, és a dir es centra molt en l’estètica del poema deixant de banda el contingut. Veiem exposat això primerament en la importància que dona al nom d’Aglae, que serveix per rememorar les civilitzacions clàssiques, i a més a més en la naturalitat i quotidianitat del tema, que juntament amb la dificultat mètrica, corresponen a una característica molt noucentista.
Pel que fa al’estructura externa del poema, és a dir la mètrica, cal destacar que està dividit en cinc estrofes, totes elles quartets. Cada vers està compost per dos conjunt de sis síl·labes separades per un hemistiqui i que per tant, donen lloc als alexandrins característics al llarg del poema. La rima de tota l’obra és consonant i segueix un ordre creuat ABAB, CDCD, EFEF, GHGH, IJIJ com per exemple “daurada – vent –rosada – defalliment” (estrofa 1).
L’estructura interna fa referència al tema comentat anteriorment, l’embaràs d’Aglae, presentant el poema com una història que avança en cada estrofa. A la primera estrofa es presenta el personatge d’Aglae i la situació en que es troba, a prop del taronger, utilitzant un hipèrbaton “Aglae, sota un bell taronger deturada” (vers 1), però també expressa lallunyania i per tant la diferencia entre ella i les germanes a partir d’una comparació “sent les germanes com ocellada al vent” (vers 2) .
La segona estrofa es divideix en dues parts, els dos primers versos fan un salt al passat per descriure la situació anterior al embaràs, on també es presenta al seu marit Drias. Els dos últims versos, introduïts per una polisíndeton “I, I” tornen al present percontrastar la felicitat d’abans amb la debilitat d’ara a partir d’una metonímia “I encara és més blanca, perduda entre el perfum” que simbolitza l’olor dels arbres en els que es troba la dona.
Pel que fa a la tercera estrofa, és la més significativa del poema ja que mostra la realització del desig d’Aglae amb una comparació que explica la sensualitat del sabor de la taronja que l’ajuda a...
tracking img