Comparacio Etnografies

Taller d’Etnografia Ignasi Ortiz Gil

ASSAIG SOBRE EL MÈTODE ETNOGRÀFIC A PARTIR DE LA COMPARACIÓ DE LES INTRODUCCIONS DE DUES ETNOGRAFIES:
1- Malinowski, Bronislaw (1973 [1922]): “Introducción: objeto, método y finalidad de esta investigación”. En: Los Argonautas del PacíficoOccidental. Barcelona: Península, pp: 19-42.
2- Scheper-Hughes, Nancy (1997 [1993]) “Introducción”. En: La muerte sin llanto. Violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona: Ariel, pp: 12-40

INTRODUCCIÓ:
L’objectiu principal d’aquest assaig és dilucidar les diferències i semblances del mètode etnogràfic que van dur a terme aquests dos antropòlegs durant el seu treball de camp i la seva posteriorexposició, comprendre les diferents perspectives de cadascun d’ells i observar les conseqüents diferències entre els resultats, i, per últim, comparar la pràxis duta a terme en cadascuna de les investigacions.

COMPARACIÓ:
El mètode etnogràfic és el mètode d’investigació de l’antropologia. Consisteix en observar les pràctiques culturals dels grups socials de manera activa i participativa per així podercontrastar la teoria i l’activitat real del grup que s’estudia.

Segons el mateix Malinowski, citant del pròleg de l’etnografia que ens ocupa: “Un trabajo etnográfico riguroso exige, sin duda, tratar con la totalidad de los aspectos sociales, culturales y psicológicos de la comunidad, pues hasta tal punto están entrelazados que es imposible comprender uno de ellos sin tener en consideración todoslos demás.
En el estado actual de la etnografía, […] es preciso que cada nuevo trabajo justifique su aparición respondiendo a algunos puntos: debe aportar alguna innovación metodológica; debe aventajar, tanto en profundidad como en extensión, el estado de la investigación precedente, y por último, debe tratar de presentar sus resultados de manera exacta y sin que la exposición resulte aburrida.”D’aquesta perspectiva podem intuir que per a Malinowski el mètode etnogràfic és científic o no és. Científic en el sentit de tenir en compte des de la preparació de l’estudi totes les variables, centrant-se després en aquelles en les que es vol desenvolupar l’etnografia; en el sentit de ser receptiu a noves variables no contemplades anteriorment o a reformular els objectius (no ser esclau delsobjectius marcats a priori); en el sentit de proporcionar un document verídic i que il·lustri al màxim, dins els límits de la subjectivitat de l'investigador, els hàbits i costums “reals” de la comunitat estudiada; i, per últim, científic en el sentit que aporti un coneixement pràctic que permeti una evolució en la manera d’entendre els diferents tipus de societats, i que aquest nou coneixement ensajudi a entendre millor la nostra pròpia i a nosaltres mateixos com a individus que la formen.

Malinowski, que va dur a terme aquest treball de camp els primers anys de la década de 1910, va ser pioner en el tipus mètode etnogràfic que després es va normalitzar i academitzar, canviant algunes de les practiques que exercia anteriorment. Aquests canvis els ordena Arturo Álvarez, de la universitatde Granada: “(1) Vivió durante un largo período de tiempo entre los indígenas; (2) dirigió su investigación al estudio de un número restringido de temas; (3) se interesó por la forma de vida presente de los trobriandeses en lugar de su pasado; (4) aprendió a hablar la lengua nativa; (5) realizó numerosas observaciones de la vida cotidiana de los indígeas; y (6) cambió su estilo de escribir losinformes.” (La invención del método etnográfico. Reflexiones sobre el trabajo de campo de Malinowski en Melanesia - 1995, p. 143-158).
El descobriment de Malinowski del mètode etnogràfic mitjançant l’observació participant va ser principalment un resultat de la seva praxi en el camp, i no una conseqüència natural de la seva vida anterior o dels coneixements teòrics que havia adquirit.
El simple fet...